Begònies
Em reconec,
encara que desdibuixada.
Sense trobar les paraules
que em facin de mirall.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
La teva manera poètica de dir el que alguns ja anem dient fa un temps, que cada cop costa més explicar coses en aquest petit espai nostre.
ResponEliminaEn el meu cas i no estic segura que sigui ben bé el mateix, em costa trobar paraules aquí i a tot arreu...
EliminaUna imatge, també parla... amb un idioma diferent , però no menys enriquidor !.
ResponEliminaBona sort !
Deu ser per això que després de tant temps de no dibuixar, m'hinhevtornat a posar. Gràcies, és una idea consoladora.
EliminaLes has trobat
ResponEliminaGràcies, també ajuda que ho vegis així!!!
EliminaNo t'infravaloris. M'encanta el que dibuixes/pintes. Aquest de les begonies el trobo encantador. Potser no hauria endevinat de quines flors es tractava, si et dic la veritat, però em sembla molt fi i elegant. I les teves paraules a mi em diuen moltes coses, coses que jo no sabria dir com tu, però cadascú te els seu estil i entre tots ens anem gaudint i enriquint.
ResponEliminaEntre tots ho fem tot i ens compensem i ens enriquim. Estic totalment d' acord. Gràcies, Laura!
EliminaImaginat la paraula Carme i s'hi reflectirà bellesa de colors suaus...
ResponEliminaPetonets.
Moltes gràcies, M Roser!
EliminaCompletament d'acord. Tinc un missatge a mitges des de fa dies perquè no em surten les paraules. Tot sembla poc oportú.
ResponEliminaPreciosa aquarel·la, com sempre.
Gràcies, rits!
EliminaJo ara mateix provo de fer un poema i no me'n surto...
ResponEliminaSi d'aquest desdibuixat, com jo dic, en poguéssim fer una obra impressionista, com ho dius tu, seria molt maco
Elimina