Finestra




Des de dins, 
pensem, fem, inventem, 
diem, escrivim, somiem, imaginem.
Des de fora, 
tot sembla en silenci.

El gerani, a la finestra,
ens somriu en flors,
buscant isomorfismes.

Comentaris

  1. I tot i això, la vista de la teva finestra és des de fora, on hi ha el silenci, cap a dins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algun dia, començaré a dibuixar finestres des de dins...

      Elimina
  2. Una finestra preciosa...A fora segur que se sent el silenci, dins no ho sabem , potser algú fa esport per no avorrir-se o hi ha qui fa fa gala de la seva creativitat i en aquest cas el silenci de fora i el de dins són un la continuació de l'altre...Només els separen el remor de les flors!
    Bon vespre.

    ResponElimina
  3. Encara que, des de fora, tot sembli silenci... la vida que bull a dins, finalment sobreeixirà i omplirà el món de bona gent!!
    M'encanten les teves finestres, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida es resguarda a dins. Tornarem a sortir i a omplir el món.

      Elimina
  4. Pot no només semblar silenci, sinó ser-ne. Es pot pensar, fer, inventar, escriure, somiar, imaginar en silenci. Inclús també es pot dir en silenci. Els silencis també parlen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests dies són silenciosos, Laura. Però fem moltes coses.

      Elimina
  5. La vida és a dins ara, no a fora, on s'acostuma a admetre que és.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La idea de l'isomorfisme és molt bona!

      Elimina
    2. Potser sempre és a dins i ara ens n'adonem...😉

      Moltes gràcies, Helena!

      Elimina
  6. T'has saltat el confinament......l'has pintat des de fora.

    ResponElimina
  7. Ben reflectit, Carme! I aquest "sembla" diu molt del silenci perquè és veritat que els sorolls habituals no hi són, però els de la natura s'han multiplicat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, i tant, se senten més ocells a casa meva... i el gall del barri, que sovint ni el sentim.

      Elimina
  8. Carme, dones un alè de felicitat al viure de cada dia amb les teves precioses pintures.
    No te'n cansis mai, que les necessitem.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars