Vagó-cafeteria
Com en una pel·lícula,
o un parèntesi de la vida.
Seure i capbussar-se en un escenari
de la petita història del circ.
I la música de les paraules
acompanyant la placidesa de l'instant.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
És molt acollidor, aquest vagó. La música de les teves paraules sí que acompanyen la placidesa de l'instant!
ResponEliminaLa cafeteria del circ històric Raluy que estava al Port de Barcelona. Tenen tot de vehicles antics molt bonics: camions, vagons, carros, remolcs, etc... Moltes gràcies, Helena!!!
EliminaÉs un vagó d'un tren real? Sembla d'aquests que fan turisme, com el Transcantàbric , l'Andalus, o l'Orient Exprés ... Segur que un si sent transportat a d'altres èpoques!
ResponEliminaÉs un vagópreciós!
Bona tarda, Carme.
És un vagó real de tren, és autènticament antic (com tots els vehicles del Circ Raluy) i ara l'utilitzen de cafeteria. Molt bonic, sí!!!
EliminaBona tarda M Roser.
Em sembla sentir l'olor del cafè:
ResponEliminano cal sucre, l'instant hi posa la dolçor.
Ara que ho dius, jo també la sento!!! ;)
EliminaEstà molt bé que es conservin coses així i un goig, poder-ne gaudir la visita !. De seguida he pensat que era del Raluy, es un circ molt encantador !
ResponEliminaSí, és un circ molt especial. Ja veig que el coneixes.
Elimina