Pintant des del balcó

Ceret (Vallespir)

D'un tros lluny, 

des del balcó, miro de dret, la vida.

I la vull pintar dels colors més bonics

I la vull dibuixar amb els mots més tendres.

No toco de peus a terra, 

i el balcó m'allunya i m'apropa.

És com una talaia des d'on et puc veure molt bé.

I puc reconèixer els teus ulls i el teu somriure.