Enfilats per les parets...



- Aquella canalla s'enfilen per les parets.
- Què ha passat?
- No res, només juguen.... 😉

Ni que sigui per portar la contrària a les frases fetes, la mainada s'enfilaven per les parets contents i enjogassats.



Comentaris

  1. Respostes
    1. Me'n recordava, fins i tot del "pujar-se" que com a sinònim estava bé però com a verb intransitiu potser no tant... he, he, he...

      Elimina
  2. Tots els refranys tenen el seu refrany contrari!

    ResponElimina
  3. Aquesta mainada em recorda els meus anys de nena, jo també m'enfilava per les parets( reals), pels arbres...I que divertit que era!
    Bon diumenge, Carme.

    ResponElimina
  4. Recordo que m'enfilava per parets i reixats, però em ve del meu pare que de noi i al poble, entrava a les cases pel mig, perquè primer havia escalat la façana. Parlo de cases de molts anys enrere.
    Bona setmana de mig agost.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Olga, a totes les èpoques ens hem enfilat, la canalla... i quin gust poder-ho fer! Bona setmana, Olga, i una abraçada.

      Elimina
  5. Això sí que és canalla.... Enfilats i sense pantalletes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són polifacètics, depenent del context. A casa nostra, ens costa el nostre esforç mantenir-los allunyats de les pantalletes. Aquí, ni se'n recorden. Quina sort!

      Elimina
  6. Saps, en aquests dies on la seguretat porta a nens sobreprotegits, veure imatges i paraules com les teves són alè de llibertat. Alhora, a mi em passaria que si estiguessin jugant, tancaria els ulls i els deixaria, perquè sé que ho han de poder fer (tastar la llibertat del joc) però que em faria por pel què els pogués passar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no soc patidora, me'ls puc mirar tranquil·lament, com en una mena de convenciment interior que no ha de passar res, però clar, quan són els nens de casa, ja els coneixes bé i saps què són capaços de controlar i què no.

      Elimina
  7. He pensat el mateix que en Mac, ho anava a dir, perquè jo també he pensat en els seus refranys jeroglífics, o aquests jocs estiuencs que ens posa. Per algun motiu no em deixa respondre el comentari sota del seu, així que ho dic aquí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya, amb aquesta foto no vaig poder evitar pensar en la frase feta i en els jocs del Mc.

      Elimina
  8. Molt encertada la comparació entre la frase feta i el joc dels infants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va semblar fantàstic que s'enfilessin per les parets d'aquesta manera tan feliç. Portar la contrària a les frases fetes, és tot un repte. No és fàcil aconseguir-ho. Els grans, podien enfilar-s'hi drets, els més petits de quatre grapes... tot estava bé.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars