Relats de la Carme

En aquests Relats del mes d'Agost, us proposo tres imatges que no tenen res a veure:

La primera és feta a la platja d'Étrétat, a la Normandia.
La segona al poble de La Roca: una estelada al punt més alt del poble, gastada pel vent, amb el paisatge del Ripollès de fons.
La tercera és Can Roig de  Camprodon  (o el que en queda)

Proposo que trieu una  d' aquestes imatges com a protagonista del vostre relat, però que feu que el relat inclogui també una petita referència a les altres imatges.

Han participat:

1.- En Joan Gasull "Quan poc és molt"
2.- La Maria Roser que l'ha deixat aquí mateix, als comentaris
3.- En McAbeu "Edifici maleït"
4.- El Barbollaire "Gavià"
5.- En XeXu "Oferta enganyosa"


 



La Tona havia passat molts cops pel carrer Freixenet, i coneixia de sobres la casa, però per més cops que hi passés, cada vegada, en veure aquell casalot enrunat, se  li commovia alguna cosa molt endins. Era com ella. Ella també poc a poc s' havia construit un món interior com aquella casa. O al menys a ella li semblava. Era un món ric,  de bells espais,  de portes i finestres engrescadores d'obrir i de travessar, de filigranes, de curosos acabats. Res de tot allò era material, per descomptat. Però la comparació li semblava perfecta. I aquell seu món s'havia anat enrunant sense saber perquè. I per més que intentava mantenir-lo dempeus, el seu aspecte era més i més deplorable. Havia arribat a issar una bandera en senyal de victòria. Peró de res no li havia servit. 

Ara, finalment, més que un món bell i complex, sentia que tenia una cabaneta, petita, només  com un refugi. Sobre la teulada de palla, a vegades, venia a posar-s'hi un gavià argentat. Ben blanc, amb ales de color gris perla i li du cada nit, la remor del mar. D'aquest mar que cada nit li acompanya els somnis.

Comentaris

  1. Tres imatges en comptes d'una?. Ni que en posessis mitja dotzena. Cap problema. Ho provaré, a veure que surt... :-))

    Per cert, la Tona es veu que, al final, ha fet cas a aquell refrany que diu: "Val més cabana (amb gavina) la mà que palau a l'aire". No sé si tothom n'estarà d'acord, però jo m'alegro per ella.

    PS: Això de la "mitja dotzena" és una figura retòrica... tampoc cal que et passis. :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser ja m'he passat amb les tres... no em donis idees, Mc!
      Doncs sí, finalment més val mirar-s'ho així. Més val cabana en mà... ara resulta que és un gavià. I mira ... ho he canviat i tot.

      Gràcies Mc!

      Elimina
    2. Potser sí que t'has passat que m'ha costat una mica encabir-hi les tres imatges al relat però, al final, sembla que me n'he sortit. :-D

      L'acabo de publicar al meu blog:
      https://xarel-10.blogspot.com/2017/08/relats-conjunts-de-la-carme-agost.html

      Pel que fa a això de la gavina / gavià m'atreveixo a citar-me a mi mateix i et copio una de les frases que surten al meu relat: "tots els gavians són gavines però no totes les gavines són gavians". ;-))

      Elimina
    3. Com ja t'he dit allà... jo no demanava tant...

      Gràcies per la teva frase sobre les gavines i els gavians. Podria ser un refrany del segle XXI. Com aquells que inventàvem. Te'n recordes?

      Elimina
    4. En aquests jocs literaris, m'agrada (si puc) fer sempre "una mica més del que em demanen", és com un repte personal. :-)

      I tant que me'n recordo dels nostres Refranys del segle XXI. Ens ho vam passar molt bé amb aquella iniciativa blogaire.

      Elimina
    5. Un repte del qual sempre te'n surts amb nota, Mc!

      Elimina
  2. M'ho pensaré, tot i que no estic massa inspirada...Per cert, la blava em sembla que no és pas cap gavina, ara no recordo el nom!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure... si t'inspures, doncs. He tret tot això de la gavina blava que era una ximpleria que pel que es veu, no s'entenia.

      Bon vespre, M Roser!

      Elimina
  3. El que, normalment, anomenem "gavina" i que ara podem trobar per tot arreu és, en realitat, un gavià argentat. Això m'ho va ensenyar una bloguera garrotxina, l'elur, que en sap un niu d'ocells. La gavina és més petita i, molts cops, té el cap negre (bonaparte em sembla que es diuen aquestes). És una mica el que passa amb els espiadimonis i les libel.lules. Que tot i semblar-se no són el mateix.
    Ara que ja he fet una mica el fatxenda... Em penso això dels relats... ;-)***

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja està canviat a la meva història. No es pot fer res millor que escoltar els entesos. De tota manera crec que gavina es pot utilitzar com a genèric de totes les espècies de gavines i gavians. M'ho has fet buscar i tot, barbo. Les bonaparte tenen efectivament el cap negre, però no pas totes les gavines.

      Si a més a més de tota aquesta informació, fas un relat ja serà tot un luxe!
      Una abraçada

      Elimina
  4. Posem fil a l'agulla, doncs. Aquest cop ens puges la dificultat, però segur que ens en sortim. A veure què m'empesco!

    ResponElimina
  5. Te n'has sortit molt bé. Jo no me'n veig capaç, tot i que a simple vista observo un punt en comú entre les tres imatges. Totes miren csp amunt, totes tenen un punt que toca el cel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, Helena, només amb aquesta idea ja tens un poema... gràcies, per la teva visió, sempre important i profunda i també enlairada, o d'alta volada, com t'agradi més.

      Elimina
  6. Et poso el petit relat aquí, perquè encara no vull obrir el meu blog:

    Una petita gavina volava sola pels nostre cel, buscava un lloc per descansar i que a més fos bonic.
    Va veure una casa antiga. Però les runes no li van agradar. Va deixar enrera la ciutat i sobrevolant muntanyes va tenir una gran alegria en veure una estelada dalt d’un turó. Degut al pas del temps i el ventijol ja no feia massa goig, però seguia sent el seu símbol. Finalment va trobar un lloc ideal: una petita cabana. Si va aclofar, mentre contemplava el paisatge!

    ResponElimina
  7. Amb falta de pràctica, he intentat alguna cosa aquí

    Petonets dolços :-)******

    ResponElimina
    Respostes
    1. La falta de pràctica, no es nota, però ja saps com es resol: practicant. M'agrada que hagin tornat els teus poemes al Lloc.

      Gràcies per ser-hi. Una abraçada.

      Elimina
    2. Ja ets a la llista de participants...

      Elimina
  8. Un repte gens fàcil, em sembla. Però hi pensarem, a veure si en surt alguna cosa

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars