Una porta reivindicativa


Aquesta porta havia reclamat moltes vegades que volia tenir barques, i la seva propietària, no l'entenia gens:

- Porta, saps què faré? Et plantaré un roser ben a la vora i estaràs preciosa i acompanyada de l'olor de les roses. Millor això que portar barques que ni en tinc cap ni ho puc fer.
- Jo no vull pas les roses, vull tenir barques.

La porta no va quedar gens convençuda i els anys passaven, les roses florien i perfumaven, però ella volia tenir barques.
-  El roser no em serveix,  jo volia barques...deia amb veu desanimada.

Un dia, se li va acudir, per no sentir-la rondinar més, de pintar-li una barqueta al seu vidre del mig.  A veure si així es conformava.

-  Què tal, porta?  Com ho veus?
-  Ara, per fi!  No és perfecte, però molt millor!  Sembla mentida que tu, mestressa, tan feminista que ets i que no m'hagis entès fins ara.
- No, noia, no, encara no t'entenc. Ho he fet per fer-te contenta i prou.
- A veure, mestressa, si els ports que són masculins tenen barques, perquè les portes que som femenines no en podem tenir?  No volem ser menys, totes les portes haurien de tenir la seva barca, també.   Igualtat de drets per a tothom!

Comentaris

  1. I can guess where her boots [sic] would have ended up if this boat-desiring door had had feet. ;-)

    ResponElimina
  2. Sabia que no deixaries córrer el "joc literari dels falsos derivats". :-))

    Com sempre, te n'has sortit amb nota. Molt bo aquest conte de la porta que no vol ser menys que un port. Del tot a favor de la igualtat de drets, només faltaria!!

    Un aplaudiment i una abraçada. Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que no, ja saps que em diverteixen aquestes coses.
      Moltes gràcies, Mc!
      Una abraçada i molt bona setmana.

      Elimina
  3. Molt bé aquesta reivindicació. Igualtat de drets, i tant que sí! ;-)
    Hi queda molt xula la barca a la porta, com anell al dit.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
  4. Ha ha ha... i quina raó que tenia la porta !!!!..... ni la "Mafalda" ho hagués dit millor !! :)
    Bravo per la porta i per tu, Carme !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure, ho tenia difícil, aquesta falsa parella són masa diferents per a segons què... he, he, he... com les persones, a vegades les portes, fan comparacions que no toquen!

      Moltes gràcies, Artur!

      Elimina
  5. Pre-8M total!!!
    La paraula "barco" no hauria d'estar estigmatitzada.

    ResponElimina
  6. Un diàleg divertit i amb un bon final.
    L'aquarel·la, com sempre està molt bé.

    ResponElimina
  7. Je! Muy interesante. Menos mal pobre puerta-

    Besos

    ResponElimina
  8. Rere el roser florit,
    més enllà on la porta
    du un vidre blau reflex del cel,
    varada sense navegar
    hi tinc un barca surant
    pel seu mar de vidre.

    qui sap si...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars