Moment a Avinyonet de Puigventós
Després del rentador, quasi colgat,
amb la vegetació que se'l va menjant,
amb peixos,
amb tot el seu romanticisme i abandonament,
passem en pocs minuts a aquesta església de Sant Esteve,
fortificada,
amb merlets i fossat,
immensa i impressionant. Contundent.
Com canvia la mirada que hi posem,
amb aquests contrastos tan sobtats.
Encara em ressonen
ResponEliminaels sons de les veus
mentre les mans colpeixen
sobre les pedres humitejades
les robes per netejar.
Són molts els anys
que han passat
mentre jo vigilo
els vells carreus
de l’església
i des del meu cos immaterial
he escrit en els dies
tots aquells canvis
dels quals vosaltres
essers mortals veieu ara
i contempleu
plens de preguntes
que podent respondre,
no em podeu sentir.
qui sap si..
Moltes gràcies! Ens regales una veu molt especial.
EliminaMe encantan esos lugares cuando no hay mucho personal rondando alrededor. Me imagino que por eso me gusta cada mañana perderme entre esas piedras vetustas de mi ciudad medieval.
ResponEliminaUn abrazo.
Sí, la calma i la tranquil·litat fan veure les mateixes coses ben diferents, molt millor sense gaire gent.
EliminaUna abraçada.
Malgrat la majestuositat de l'església, prefereixo d'un bon tros el rentador... és més del meu estil.😉
ResponEliminaAferradetes, nina.
I també és més del meu estil…
EliminaAferradetes, preciosa!
Has sapigut veure poesia en uns contrastos pels que alguns hauríem passat de llarg sense adonar-nos'en.
ResponEliminaAvinyonet de Puigventós és un pobles petit i una mica dispers. Aquestes dues fites eren les més importants a visitar i potser les úniques, al menys que jo sàpiga. Vull dir que veure el contrast gairebé era inevitable. Quin tros d’Església, per un poble prou petit!
EliminaEls contrastos sobtats fan art, poesia, com les teves fotografies i els teus poemes.
ResponEliminaBelluguen alguna cosa endins, els contrastos.
Elimina