Portal a La Tallada d'Empordà
Closa, l'estança,
preservat silenci dels ulls.
La claror del cor travessa
murs i tanques i sabem qui som.
Vam sembrar pensaments de llum
i ara ens floreixen en cada mot.
Espera el món, a fora,
Un raig de sol
acoloreix enfiladisses preguntes.
I compartim qui som.
Hem estat una sola vegada a la Tallada d'Empordà i diria que vàrem aquest portal, o un de semblant. Una bona idea: "sembrar pensaments de llum"
ResponEliminaÉs un poblet molt bonic, amb les seves restes de muralles i torres. Em va agradar molt. Els pensaments de llum són potents, Xavier, valen la pena.
EliminaPensaments de llum! Preciosa sembra i preciosa meràfora.
ResponEliminaLes imatges reals són una bona inspiració per trobar imatges o metàfores poètiques.
EliminaPreciosa aquesta entrada, que t'ha inspirat aquest bonic poema. M'agraden especialment aquests versos:
ResponElimina"Vam sembrar pensaments de llum
i ara ens floreixen en cada mot"
El sol sembla que no gosa pas descolorir-los!
Petonets.
Gràcies M Roser! El sol no els descoloreix, encara els fa lluir més!
EliminaUna abraçada.
Això de "preservat silenci dels ulls" és molt ben trobat! Tot el poema m'agrada molt.
ResponEliminaGràcies, Helena. M'alegro molt que t'agradi.
Elimina"Vam sembrar pensaments de llum
ResponEliminai ara ens floreixen en cada mot." Fantàstic
A vegades és bonic veure-ho així, encara que sigui exagerar una mica. Gràcies, Gemma!
Elimina