Balcons que enamoren

La Cati i la Maria estven prou bé en aquell hotelet on a part de treballar, tenien habitació i menjar a taula, la Maria, necessitada de seguretat i tranquil·litat s'hi hauria quedat per sempre mès. La Cati, .però no ho tenia tan clar. Acostumada a obeir i fer el què li deien, de cop poder decidir per ella mateix li semblava massa atractiu com per quedar-se atrapada en una casa rural lluny de tot. I va començar a buscar altres opcions. El dia que tenien lliure voltaven pels pobles del voltant, per conèixer la zona.  La casa rural tenia unes bicicletes que els hi deixava quan els clients no les demanaven.

Recorrent pobles i veient com vivia la gent, la Cati va decidir buscar una altra feina i viure en un pis i tenir una vida no tan tancada. La Maria tenia por, però la Cati l'animava. Si vens amb mi millor, entre les dues ens en sortirem més bé, però si no vens jo me n'aniré sola. Ja he trobat un poble que m'agrada he vist que trobar-hi un lloc on viure no serà massa difícil.

- Què fas? Vens?