Lletres i fils de l'estiu
Vols venir a la meva barca?
Hi ha violetes a desdir!
Anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.
Maria Mercè Marçal
La barca aturada
i molt de camí per fer.
La mar oberta ens crida
la sorra tèbia també.
Sense por, tastarem l'aigua
les veles desplegarem
i lentament, sense recança
aquell camí retrobarem.
Un camí sense tornada
de tan bé que hi estarem.
Lindo convite e relaxantes momentos serão vividos por lá!
ResponEliminabeijos, tudo de bom,chica
Feliz JULHO!
Jo també hi vindria a la teva barca, em sembla una aventura preciosa.
ResponEliminaDos grans poemes per a dues grans dones.
Aferradetes, Carme!