Lletres i fils de l'estiu
Vols venir a la meva barca?
Hi ha violetes a desdir!
Anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.
Maria Mercè Marçal
La barca aturada
i molt de camí per fer.
La mar oberta ens crida
la sorra tèbia també.
Sense por, tastarem l'aigua
les veles desplegarem
i lentament, sense recança
aquell camí retrobarem.
Un camí sense tornada
de tan bé que hi estarem.
Lindo convite e relaxantes momentos serão vividos por lá!
ResponEliminabeijos, tudo de bom,chica
Feliz JULHO!
Molta sort per a tu també i Molt Bon Juliol!
EliminaJo també hi vindria a la teva barca, em sembla una aventura preciosa.
ResponEliminaDos grans poemes per a dues grans dones.
Aferradetes, Carme!
Que bé, que vulguis venir a la meva barca!
EliminaMoltes gràcies, Paula!
Aferradetes!
Jo també m'hi apuntaria a una aventura tan maca, però que el camí sigui sense tornada no m'acaba de fer el pes. Hi ha moltes coses (i sobretot, persones) que em sabria molt greu deixar enrere per a sempre.
ResponEliminaAixò sí, el poema m'ha semblat preciós. :-)
Abraçades!
Bé, Mc, m'agrada molt la teva "objecció", de no voler deixar enrere algunes coses, i sobretot persones; jo tampoc ho voldria.
EliminaPerò ja saps, les paraules (les que siguin, no només la poesia) sempre tenen diverses interpretacions i en el sentit que jo ho deia (i segurament la M M Marçal, també) no es tracta de cap lloc fisic, ni de deixar persones enrere, sinó més aviat d'unes maneres de fer o de veure les coses o de pensar o d'existir. I podria posar un exemple que no era ben bé en el que jo pensava però em serveix d'exemple. La independència: sense tornada, sense deixar ningú enrere, intentant anar a millor, sempre.
Moktes gràcies, Mc! Per completar els meus posts amb les teves reflexions. Són un rega.
Abraçades!
Gràcies a tu per la paciència que sempre tens amb les meves interpretacions excessivament literals. És ben cert que, en el cas de la poesia, tocar massa de peus a terra és sortir-se del guió. Però ja saps com soc, que fa prou temps que ens coneixem. ;-)
EliminaUna gran abraçada!
Ui! que malament escric... havia de dir:
Elimina"Moltes gràcies!"
"Són un regal."
Ja sé que ja s'entén... però em fa ràbia no adonar-me'n a temps.
Abraçades.
Mira si s'entén igual que havia vist el "regal" escapçat, però m'havia passat per alt aquest "moktes" fins ara que m'ho has dit.
EliminaMolt ben lligat, Carme! Sembla que la barca de la Maria Mercè Marçal ja està en marxa i la teva, aturada, però a punt de sortir. Sí que ve de gust, segur que a alta mar hi deu haver una mica de brisa, que a terra ferma res de res, però jo, com el Mc, també crec que voldria tornar. A la ràdio LA NOVA de Reus hi ha un programa de literatura que es diu així: "Vols venir a la meva barca?" Ben trobat, el títol! Una abraçada, Carme!
ResponEliminaAla barca de la literatura, sempre hi vull anar i d'aquesta no cal tornar, sempre endavant!
EliminaUna abraçada, Teresa...
Un poema preciós, Carme, així com els versos de la Maria Mercè Marçal.
ResponEliminaQuin plaer, tastar l'aigua per refrescar-nos. Som-hi doncs, despleguem les veles i que cadascú puguem retrobar el nostre camí.
Moltes gràcies, Carme, m'enduc els teus versos i me'ls guardo ben endins.
Abraçades!
Moltes gràcies, Núria.
EliminaDes del primer cop que vaig veure la teva fotografia, que em van venir al cap aquests versos de la M. Mercè Marçal i com que no me'ls podia treure del pensament, vaig decidir afegir-m'hi.
Estic contenta que t'agradi.
Abraçades!
Ja, jajaja.. Muy interesante.
ResponEliminaBesos.
Ha, ha, ha... a mi em fa riure que a tu et faci riure... doble celebració!
EliminaUna abraçada.
És com entrar en aquest poema, ja res és igual després de llegir-lo.
ResponEliminaLa millor interpretació, Helena, que m'afalaga molt!
EliminaMoltes gràcies!
De blanc i blau tallen la mar
ResponEliminafitant un horitzó
que mai trepitjaran.
Grans de sorra
rodolen sota quilles
de fusta marina
i histories de mar.
Una vol vent que la faci volar,
l’altra espera braços
per poder navegar.
De blanc i de blau,
colors mariners que esperen
del sol cops de calor
i de la mar...
De la mar n’esperen...
una vida millor.
Del blanc i el blau en fan calma
EliminaDel vent i els braços, esperança
I del mar tan pla, confiança.
Cal de la paret,
Eliminablau del cel sempre etern
i en mig la mar.