Delta


Hi ha una calitxa suau en el meu horitzó.
No em deixa veure amb claredat
ni el cel ni la terra ni el mar.
Miro les fites que em guien. 
Cada passa és la primera.
Cada passa em guia la següent.

Comentaris

  1. El que realment importa és trobar les fites, una a una i endavant.

    Preciós, la foto i el poema.🤩

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula.
      Poc a poc i bona lletra…
      I no oblidar cap aferradeta…

      Elimina
  2. Ayer había esa calima sobre Gredos y estuve un rato haciendo fotos.

    Besos

    ResponElimina
  3. És el delta de l'Ebre?
    "Fes, i quan hagis acabat, torna a començar", deia Flotats referint-se a la inetrpretació. Cal anar endavant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és el delta de l'Ebre. Aquest més de juny passat.
      Doncs, sí, sempre cap endavant!

      Elimina
  4. "Malgrat la boira cal caminar", m'ha fet pensar en aquestes paraules, l'inici del text.
    D'una forma o altra cal guiar-nos, avançar pas a pas i arribar a la fita.

    Una abraçada calorosa, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, sí, Núria, caminarem encara que sigui a les palpentes. Sempre hi ha algun senyal que ens guia.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Diria que ahir vaig deixar un comentari, és possible que sigui a la brossa?
    Ahir al meu blog en tenia tres, de comentaris a brossa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, ja haurem de prendre com una rutina, això de rescatar comentaris de la brossa.

      Elimina
  6. La nostra visita a final de tardor del passat any ens va brindar un dia assolellat i clar, una meravella de paisatge i entorn Llàstima del desastre de 2020 Catàstrofe al Delta de l'Ebre després del pas de la borrasca 'Gloria': l'abans i el després
    Devastació i greus danys als arrossars i l'ecosistema. El mar va penetrar fins a 3 quilòmetres terra endins. Gràcies i salut Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests dies de juny que hi vam estar feia molta calor i això produia aquesta calitxa al matí. Però en general, també vam tenir dies molt clars i paisatges preciosos.
      Gràcies a tu, Antonio!

      Elimina
  7. Sembla que cel terra i mar s'hagin fos en un ésser sol...
    Quan marxi la boirina tot tornarà a brillar i podrem veuere les barquets a l'horitzó.
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era ben bonica aquesta sensació de fusió i d'unitat que dius... no se sabia on començava l'un i acabava l'altre.

      Una abraçada, M Roser.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars