Delta
Hi ha una calitxa suau en el meu horitzó.
No em deixa veure amb claredat
ni el cel ni la terra ni el mar.
Miro les fites que em guien.
Cada passa és la primera.
Cada passa em guia la següent.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
El que realment importa és trobar les fites, una a una i endavant.
ResponEliminaPreciós, la foto i el poema.🤩
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula.
EliminaPoc a poc i bona lletra…
I no oblidar cap aferradeta…
Ayer había esa calima sobre Gredos y estuve un rato haciendo fotos.
ResponEliminaBesos
Les veurem, al teu blog, Erik?
EliminaÉs el delta de l'Ebre?
ResponElimina"Fes, i quan hagis acabat, torna a començar", deia Flotats referint-se a la inetrpretació. Cal anar endavant!
Sí, és el delta de l'Ebre. Aquest més de juny passat.
EliminaDoncs, sí, sempre cap endavant!
"Malgrat la boira cal caminar", m'ha fet pensar en aquestes paraules, l'inici del text.
ResponEliminaD'una forma o altra cal guiar-nos, avançar pas a pas i arribar a la fita.
Una abraçada calorosa, Carme.
Doncs, sí, Núria, caminarem encara que sigui a les palpentes. Sempre hi ha algun senyal que ens guia.
EliminaUna abraçada.
Diria que ahir vaig deixar un comentari, és possible que sigui a la brossa?
ResponEliminaAhir al meu blog en tenia tres, de comentaris a brossa...
Doncs sí, ja haurem de prendre com una rutina, això de rescatar comentaris de la brossa.
EliminaLa nostra visita a final de tardor del passat any ens va brindar un dia assolellat i clar, una meravella de paisatge i entorn Llàstima del desastre de 2020 Catàstrofe al Delta de l'Ebre després del pas de la borrasca 'Gloria': l'abans i el després
ResponEliminaDevastació i greus danys als arrossars i l'ecosistema. El mar va penetrar fins a 3 quilòmetres terra endins. Gràcies i salut Carme.
Aquests dies de juny que hi vam estar feia molta calor i això produia aquesta calitxa al matí. Però en general, també vam tenir dies molt clars i paisatges preciosos.
EliminaGràcies a tu, Antonio!
Sembla que cel terra i mar s'hagin fos en un ésser sol...
ResponEliminaQuan marxi la boirina tot tornarà a brillar i podrem veuere les barquets a l'horitzó.
Petonets, Carme.
Era ben bonica aquesta sensació de fusió i d'unitat que dius... no se sabia on començava l'un i acabava l'altre.
EliminaUna abraçada, M Roser.