Finestreta oberta

Finestra a Celrà

Quan obrim la finestra, tan petita...
Hi ha espurnes, sagetes i raigs de vida
que ens omplen tot l'espai disponible.
Ens amaren.

Comentaris

  1. Una finestra tímida, demana ajuda a la planta, perquè no vol que la vegin gaire, s'estima més que algú des de dins, pugui veure què passa al carrer, De totes maneres el conjunt, és bonic!
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M Roser! A mi també em va semblar bonica, la finestreta.

      Elimina
  2. Ens calen les finestres (no importa de quina mida) perquè necessitem que entri el sol i ens il·lumini (a uns més que a altres).

    ResponElimina
    Respostes
    1. A uns més que els altres, ja tens raó. Però mira: mentre hi ha vida hi ha esperança.

      Elimina
  3. El tema de "la finestra oberta" és universal en l'art i la literatura. Sota formes tan sorprenents com el d'aquesta que avui fotografies i complementes amb un poema.

    ResponElimina
  4. No sé si la finestra és petita o les plantes molt grosses!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars