Finestreta oberta
 |
| Finestra a Celrà |
Quan obrim la finestra, tan petita...
Hi ha espurnes, sagetes i raigs de vida
que ens omplen tot l'espai disponible.
Ens amaren.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Una finestra tímida, demana ajuda a la planta, perquè no vol que la vegin gaire, s'estima més que algú des de dins, pugui veure què passa al carrer, De totes maneres el conjunt, és bonic!
ResponEliminaBona nit, Carme.
Gràcies, M Roser! A mi també em va semblar bonica, la finestreta.
EliminaEns calen les finestres (no importa de quina mida) perquè necessitem que entri el sol i ens il·lumini (a uns més que a altres).
ResponEliminaA uns més que els altres, ja tens raó. Però mira: mentre hi ha vida hi ha esperança.
EliminaEl tema de "la finestra oberta" és universal en l'art i la literatura. Sota formes tan sorprenents com el d'aquesta que avui fotografies i complementes amb un poema.
ResponEliminaLi he posat oberta, tot i que sembla molt protegida.
EliminaCom un esclat de vida !
ResponEliminaSí, com un esclat de vida! Ben bé així!
EliminaDe bat a bat si us plau
ResponEliminaA veure....
Eliminaoberta al verd de la natura!
ResponEliminaNatura i finestra es complementen i s'ajuden.
EliminaNo sé si la finestra és petita o les plantes molt grosses!
ResponEliminaLes dues coses, però sobretot la primera.
Elimina