La font del faig
Sec al pedrís, vora la font.
Sec i espero.
Res en concret, o sense saber què espero.
No pas cap prodigi
ni cap miracle, ni cap sorpresa.
Tot just, sentir el repòs,
i memoritzar la cançó de la font.
I així me la podré endur.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Linda foto e fonte antiga ! E a música da água caindo fica pra sempre em nossa memória! Lindo fim de semana, beijos, chica
ResponEliminaMoltes gràcies, chica!
EliminaBon diumenge per a tu també!
Petons.
Ens dones un exemple perfecte d'aquelles ocasions en què "perdre el temps" és aprofitar-lo del tot.
ResponEliminaBon cap de setmana!
Hi ha moments, potser petits i insignificants, però immensos a dintre nostre.
EliminaBon diumenge, Mc!
Cansat per la caminada,
ResponEliminam’apropo a la font,
entre les mans
recull el galet
d’aigua fresca
que brolla
d’entre la pedra,
descanso amb la boca fresca,
m’assec.
El primer que faig mirar,
s’esplaia l’ànima
en el descans
veien el paisatge
que s’albira més enllà del pla.
No penso,
descansen els ulls,
reposa el cos,
flueix la ment.
D’aquí a poc,
la baixada,
però això serà més tard
quan la pau llisqui
des de dins als peus.
Amb les mans, recullo l'aigua
Eliminaamb els ulls recorro els prats
i la font, que m'enamora...
ni un moment no para de cantar.
Pessigollegen els dits
Eliminal’ànima de les gotes.
I la vista retalla
l’herba dels camps
massa alta.
Mentre,
la font i jo xarrem de coses
entre xarrup i xarrup.
Al so de la seva cantirela.
Seure i no fer res més que escoltar i mirar com passa la vida.
ResponEliminaSón uns instants ben plens.
Una foto molt bonica d'aquesta font.
Aferradetes, preciosa.
Cada vegada ho fem menys, això i tenim més distraccions, jo la primera imper això valoro molt aquests moments.
EliminaAferradetes preciosa!
A vegades el millor regal és precisament això: seure, no esperar res i simplement 'sentir el repòs. La foto és molt maca, Carme!
ResponEliminaUna abraçada.
Simplement "ser" en un lloc agradable, Jordi!
EliminaUna abraçada.
Parar el cotxe I engegar automàticament la radio ho fa gairebé tothom. No sabem estar sense fer res.
ResponEliminaEstà bé aprendre'n una mica. Jo la primera!
EliminaHi ha un refugi al Berguedà, gairebé fronterer amb la Cerdanya que antigament es deia refugi de "La Font del Faig".
ResponEliminaD'ençà que el van fer de nou es diu refugi de Sant Jordi.
Com que la Font del Faig segueix existint, quan he llegit el teu poema ho he fet com si estigués a l'ombra de la Font del Faig que conec, i serveix igualment.
És el que té la poesia: cadascú en fa una lectura, a vegades diferent de la poeta que l'ha escrit, i que serveix igualment.
Amb tot això vull dir que és un poema molt bo.
Cadascú es pot emportar els versos cap allà on vulgui o cap a on el portin. Una altra font del faig em sembla un lloc ben encertat. M'agrada que m'expliquis la teva lectura i les teves sensacions. Moltes gràcies, Xavier!
Elimina