Herba

En aquest moment precís,
quan més vols esvair-te,
no hi ha res més que tu.
Cap més lloc on mirar
que no sigui mirar endins.
No hi ha cap mot amb sentit
sinó el que et surt de l'ànima.
Uns versos, com un nou camí.
Com gotes de rosada, que flueixen
lentament per les fulles
per ser aliment i saba
per ser aigua que calma la set.

Comentaris

  1. M'endinso en la verdor.
    El camp és com un gran mar,
    amb infinitat de petites flors,
    com les primeres violetes
    que escampen arreu la seva olor.

    M'assec damunt l'herba.
    Tinc les mans xopes de rosada,
    de la rosada que brilla
    amb els primers raigs de sol,
    talment un gran mirall
    sortit de l'encanteri d'una fada.

    Miro al meu voltant.
    Estic sola,
    només jo i la natura.

    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  2. endinsem-nos cap a nosaltres per treure el millor que portem dins

    ResponElimina
  3. Uns versos, com una rosa
    xopa de rosada
    com gotes de Rosana.
    Encanteri de fada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei! Quins versos afalagadors! Moltes gràcies, Xavier Pujol!

      Elimina
  4. Entotsolar-se. I escriure com si no hi hagués ningú.
    Com quan tot bonament raja i ja no hi som.

    ResponElimina
  5. "Buscant-me. Mirant endins, pel forat d'una sabata em vaig trobar ... sota les fulles de l'herba.
    Plorava de bon matí mentre jo la trepitjava. Però creixia agraïda, fins i tot m'acariciava."

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
  6. Savi qui sap contemplar els brins d'herba: els escrivia el gran poeta Walt Whitman, i els dibuixava el gran pintor Albert Durer. Ara ho fas tu, en bona companyia. Una abraçada,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Olga, per la teva citació de Whitman, tan bonica una abraçada per a tu també.

      Elimina
    2. Des que em van regalar "Fulles d'herba" (Leaves of Grass) de Walt Whitman vaig començar a llegir poesia.

      Elimina
    3. Va ser un bon començament, doncs...
      També he de dir que recordo perfectament quan vaig saber trobar i reconèixer la bellesa en les herbes. Tot un descobriment!

      Elimina
  7. Jaume Cabré diu que s'ha d'escriure el que si no ho fas rebentes. M'hi has fet pensar. Molt bon poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, té raó, molt millor escriure que rebentar... per això escrivim. Moltes gràcies, Helena!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars