Herba
En aquest moment precís,
quan més vols esvair-te,
no hi ha res més que tu.
Cap més lloc on mirar
que no sigui mirar endins.
No hi ha cap mot amb sentit
sinó el que et surt de l'ànima.
Uns versos, com un nou camí.
Com gotes de rosada, que flueixen
lentament per les fulles
per ser aliment i saba
per ser aigua que calma la set.
quan més vols esvair-te,
no hi ha res més que tu.
Cap més lloc on mirar
que no sigui mirar endins.
No hi ha cap mot amb sentit
sinó el que et surt de l'ànima.
Uns versos, com un nou camí.
Com gotes de rosada, que flueixen
lentament per les fulles
per ser aliment i saba
per ser aigua que calma la set.
M'endinso en la verdor.
ResponEliminaEl camp és com un gran mar,
amb infinitat de petites flors,
com les primeres violetes
que escampen arreu la seva olor.
M'assec damunt l'herba.
Tinc les mans xopes de rosada,
de la rosada que brilla
amb els primers raigs de sol,
talment un gran mirall
sortit de l'encanteri d'una fada.
Miro al meu voltant.
Estic sola,
només jo i la natura.
Bon vespre, Carme.
Gràcies, M Roser, pel teu poema! Bona nit!
Eliminaendinsem-nos cap a nosaltres per treure el millor que portem dins
ResponEliminaS'ha de saber mirar a dins... sempre serveix.
EliminaUns versos, com una rosa
ResponEliminaxopa de rosada
com gotes de Rosana.
Encanteri de fada.
Ei! Quins versos afalagadors! Moltes gràcies, Xavier Pujol!
EliminaEntotsolar-se. I escriure com si no hi hagués ningú.
ResponEliminaCom quan tot bonament raja i ja no hi som.
Així, mateix... gràcies, Jordi!
Elimina"Buscant-me. Mirant endins, pel forat d'una sabata em vaig trobar ... sota les fulles de l'herba.
ResponEliminaPlorava de bon matí mentre jo la trepitjava. Però creixia agraïda, fins i tot m'acariciava."
Bona nit Carme :)
Tu i l'herba, una bona combinació! Bona nit, Pere!
EliminaSavi qui sap contemplar els brins d'herba: els escrivia el gran poeta Walt Whitman, i els dibuixava el gran pintor Albert Durer. Ara ho fas tu, en bona companyia. Una abraçada,
ResponEliminaOlga
Moltes gràcies, Olga, per la teva citació de Whitman, tan bonica una abraçada per a tu també.
EliminaDes que em van regalar "Fulles d'herba" (Leaves of Grass) de Walt Whitman vaig començar a llegir poesia.
EliminaVa ser un bon començament, doncs...
EliminaTambé he de dir que recordo perfectament quan vaig saber trobar i reconèixer la bellesa en les herbes. Tot un descobriment!
Jaume Cabré diu que s'ha d'escriure el que si no ho fas rebentes. M'hi has fet pensar. Molt bon poema!
ResponEliminaDoncs sí, té raó, molt millor escriure que rebentar... per això escrivim. Moltes gràcies, Helena!
Elimina