Castell de Claramunt
De les muralles
només les portes.
Dels baluards,
només atenta i curosa vigilància.
Del pati
en vull la llum i l'ombra.
De la torre
l'acolliment i protecció.
De la cambra, ens cal l'amor.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
M'encanten els castells i a casa nostra en tenim molts, aquest és enorme, jo només l'he vist de lluny...El que m'agrada molt és el de Cardona.
ResponEliminaEl teu poema és el què s'espera d'un castell, molt bonic!
Petonets, Carme.
Avui he anat al metge i m'ha dit que m'havien de fer radiografies, que segurament és problema de columna...De moment vaig tirant amb la "pota ranca", què hi farem.
Em va agradar molt la visita al castell de Claramunt que no coneixia. Gràcies!
EliminaEspero que et milloris i que sàpiguen trobar una solució per a la teva columna, M Roser!
"Ens cal l'amor" en l'abric de la fortalesa.
ResponEliminaProtegits sí, sempre és millor.
EliminaUna habitació amb bona vista.
ResponEliminaEls castells acostumen a tenir-la, sí, i tant!
EliminaDefensar-lo, amb les vistes i tot.
ResponEliminaI tant, no hem de donar res per perdut.
Elimina