Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Pujalt, a l'Anoia. Un poble poc conegut i preciós. Vaig sentir que trucaven a la porta, a mig matí, en un dia que no e...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
-
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...
M'encanten els castells i a casa nostra en tenim molts, aquest és enorme, jo només l'he vist de lluny...El que m'agrada molt és el de Cardona.
ResponEliminaEl teu poema és el què s'espera d'un castell, molt bonic!
Petonets, Carme.
Avui he anat al metge i m'ha dit que m'havien de fer radiografies, que segurament és problema de columna...De moment vaig tirant amb la "pota ranca", què hi farem.
Em va agradar molt la visita al castell de Claramunt que no coneixia. Gràcies!
EliminaEspero que et milloris i que sàpiguen trobar una solució per a la teva columna, M Roser!
"Ens cal l'amor" en l'abric de la fortalesa.
ResponEliminaProtegits sí, sempre és millor.
EliminaUna habitació amb bona vista.
ResponEliminaEls castells acostumen a tenir-la, sí, i tant!
EliminaDefensar-lo, amb les vistes i tot.
ResponEliminaI tant, no hem de donar res per perdut.
Elimina