De les muralles només les portes. Dels baluards, només atenta i curosa vigilància. Del pati en vull la llum i l'ombra. De la torre l'acolliment i protecció. De la cambra, ens cal l'amor.
M'encanten els castells i a casa nostra en tenim molts, aquest és enorme, jo només l'he vist de lluny...El que m'agrada molt és el de Cardona. El teu poema és el què s'espera d'un castell, molt bonic! Petonets, Carme.
Avui he anat al metge i m'ha dit que m'havien de fer radiografies, que segurament és problema de columna...De moment vaig tirant amb la "pota ranca", què hi farem.
M'encanten els castells i a casa nostra en tenim molts, aquest és enorme, jo només l'he vist de lluny...El que m'agrada molt és el de Cardona.
ResponSuprimeixEl teu poema és el què s'espera d'un castell, molt bonic!
Petonets, Carme.
Avui he anat al metge i m'ha dit que m'havien de fer radiografies, que segurament és problema de columna...De moment vaig tirant amb la "pota ranca", què hi farem.
Em va agradar molt la visita al castell de Claramunt que no coneixia. Gràcies!
SuprimeixEspero que et milloris i que sàpiguen trobar una solució per a la teva columna, M Roser!
"Ens cal l'amor" en l'abric de la fortalesa.
ResponSuprimeixProtegits sí, sempre és millor.
SuprimeixUna habitació amb bona vista.
ResponSuprimeixEls castells acostumen a tenir-la, sí, i tant!
SuprimeixDefensar-lo, amb les vistes i tot.
ResponSuprimeixI tant, no hem de donar res per perdut.
Suprimeix