Taga
i guardar la memòria de les alenades més lliures,
per quan cal tancar-se a casa.
I saber dels cims i dels somnis com un present que existeix.
I si cal pregar a qualsevol déu o àngel o fada o mag o follet
o simplement que la sort acompanyanyi a qui més la necessiti
per tot allò que, impotents, no podem resoldre.
Una fotografia preciosa. I el text molt adient pels temps que estem (mal)vivint.
ResponEliminaÉs feta del del poble de a Campelles. Un lloc excepcional per les vistes que té. Aquesta només n'és una...
EliminaUna foto magnífica per a un text ben viu, malgrat que no ho fem.
ResponEliminaUn petó. 🍁🍃
Ens ho hem de recordar sovint... un petó, bonica!
EliminaSi el que diuen a les notícies és cert, el Taga deu estar ja ben enfarinat.
ResponEliminaL'he vist, en una foto d'avui a l'Instagram, sí, ben nevat. I fins i tot en aquest poble des d'on està tirada la foto, Campelles, també ha arribat la neu.
EliminaQuin lloc tan preciós, damunt de la verdor de l'herba és un lloc ideal per respirar fons i amarar-se de natura...Quina meravella, passar uns dies en aquesta caseta i sortir quan el cel és així de blau i omplir-se la vista de tanta bellesa...Un lloc ideal per confinar-se!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Sí, no et deus sentir gens confinat aquí dalt! És un poblet preciós en un llos esplèndid, un balcó privilegiat sobre la vall de Ribes.
Elimina