Entre la claror i l'ombra,
vivim cada dia
i cada fet que ens passa.
A moments rebem poca llum
i no podem emetre'n gaire.
I busquem tossudamen el racó més
il·luminat que ens fa més grogues les flors,
que ens fa més enlluernadora l'aigua.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
L'Agnès mirava la posta de sol en un capvespre de finals d'estiu lent i lluminós. Estava ella sola, només acompanyada dels seus p...
Els dos primers versos defineixen perfectament com vivim.
ResponEliminaEntre la salut i la malaltia. Entre l'esperança i el dolor. Entre l'alegria i la derrota...
Vivim així i per això cada gota de llum és molt valuosa...
EliminaCal buscar i trobar , allò que mes ens cal... i les flors, en son un bon exemple de saviesa !.
ResponEliminaSalut !
Allò que més ens cal, ens ho regales tu amb el teu comiat: salut!
EliminaSalut, Artur!
Quina foto més preciosa... A la foto captem molt bé el missatge, el racó de la claror i el racó de l'ombra! Però nosaltres volem molta llum i ens hi apropem , perquè tot brilla més i la vida és més bonica; de moment aquí guanya la claror, esperem que a la vida també,
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Esperem que sempre acabii guanyant la claror! I la salut!
EliminaBon dimecres, M Roser!