Finestra a Ullà

D'aquí, tant el dibuix  com el poema

Se'ns apaguen els colors,
el mirall enllorat ja no ens retorna
ni allò que som ni allò que voldríem.
S'enterboleixen les transparències
i la vida s'enrigideix al nostre entorn.
Em guardo el color safrà
per tornar a pintar l'alegria 
sobre els murs que s'alcen tothora,
mentre continuarem recordant
els vells contes i els antics somnis d'altres temps
perquè no morin.

Comentaris

  1. Molt adequat a la tardor que ens envolta en aquests moments. Però veig que tu saps lluitar-hi en contra.

    ResponElimina
  2. Escric aquest comentari el dia que he estat passejant per Ullà. Ha estat un passeig curt i no he vist aquesta finestra. Amb el poema és millor que si l'hagués vista al natural.

    ResponElimina
  3. Espero que tothom tingui somnis vells i bells per a poder-los recordar i omplir-los de colors...
    Bon vespre Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tothom n'hauria de tenir, però desgraciadament no és així, a vegades no hi són. Bon vespre, M Roser.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars