Horitzons
Miraré més enllà, si no puc veure el que tinc a prop.
Horitzons que no sabem, se'ns posaran davant dels ulls
i els haurem d'atrapar amb les mans nues.
Si demà encara és gris, buscaré la claror més llunyana.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Una foto preciosa, sembla l'ull de bou d'un vaixell... Es pot veure un horitzó de somni, aprofitem-ho perquè a partir de demà, serà un horitzó gris i plujós...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Tots els horitzons s'han d'aprofitar d'una manera o altra... bon vespre,M Roser!
EliminaUna finestra oberta en un lloc clau. El poema també dona en el clau.
ResponEliminaOi que és bonica? És a Palamós...
EliminaSe m'acudeix que la foto es podria anomenar 'Llibertat', no em preguntis massa per què.
ResponEliminaNo cal que t'ho pregunti... s'entén prou bé.
EliminaM'ha vingut al cap aquella frase feta que parla de "no haver vist mai el món per un forat" per referir-se a la gent amb poca experiència. Als que hem vist aquest post, això ja no se'ns pot aplicar en cap cas. ;-)
ResponEliminaHa, ha, ha... m'encanta!
EliminaSempre endavant, amb la finestra oberta...
ResponEliminaSempre endavant... no hi ha res més que això...
Elimina