Haikus


El groc és llum
i ens omple les ninetes.
Ben prest s'apaga.

L'ombra d'agost
encara reverdeja.
Fred de tardor.

Aigua d'octubre
que fresa els meus camins.
Torna a la llera.

Helena Bonals:

Novembre ofega.
Anhelo el pas de puça.
Ardor que dorm.

Comentaris

  1. No et respondré amb un haiku, no estic prou inspirat.
    La primera estrofa d'una cançó del Joan Isaac del disc "Viure" del 1977 diu:
    "Un dia partiré
    amb els grocs del capvespre,
    les ombres del xiprer
    i els verds de les arbredes..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier, sempre tens la cançó adequada... això també és una inspiració, permanent, a més a més...

      Elimina

  2. És curiós com amb dos colors , el blau del cel i del mar i el groc del sol, puc fer aparèixer la verdor de la natura!!!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  3. Novembre ofega.
    Espero el pas de puça.
    Ardor que dorm.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor:

      Novembre ofega.
      Anhelo el pas de puça.
      Ardor que dorm.

      Elimina
    2. Per cert, els teus tres haikus són preciosos, com tres parts de la tardor.

      Elimina
    3. Una pregunta: aquest "fresa els meus camins" quin sentit té?

      Elimina
    4. L'afegeixo al post...

      Trobo que la tardor estació s'adiu molt a la meva tardor personal per l'edat. Si s'hi troba la tador en els meus haikus, nèstic molt contenta.

      Fresar en el sentit de foradar, de llimar, de desgastar...

      Elimina
  4. Ben definida aquesta tardor, Carme! Un dia curt, un verd que lluita per mantenir-se i una aigua bastant imprevisible a la nostra terra, però que si una cosa té clara és el sentit de propietat. Que no ho hauria entès tan bé només amb l'aquarel·la, però tot junt es complementa molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta aquarel·la no hi ha qui l'entengui... és molt a mínims, però en realitat són les nyàmeres sobre el Freser d'uns quants posts enrere. Gràcies, Teresa!

      Elimina
  5. Encén el llum
    per obrir les ninetes
    fins que s’apaga .

    La fulla seca
    cau del plataner
    amb el darrer verd.

    Pinta el meu blau
    en ones el llenç com mar
    que besa el verd.

    qui sap si...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars