Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
És bonic i és una manera de recordar-ho. A veure si alguns ho interioritzen, però, que sembla que ho tenen oblidat. Una abraçada, Carme!
ResponEliminaGràcies Teresa! Una abraçada!
EliminaEl problema és que tothom estira... cap a la seva banda.
ResponEliminaJa tens raó, ja!
EliminaAfegeix-me als que estiren per tombar l'estaca.
ResponEliminaSi encara hi hagués el "Noi de Tona" de ben segur que també estiraria.
T'hi compto, Xavier, que ja sé que sempre hi ets, a totes les gestes...
EliminaA casa meva sempre l’anomenaven en expressions com ara "xerra més que el noi de Tona!" Potser amb les seves dots persuassives convenceria a tothom d’estirar tots cap a la mateixa banda.
És una bona idea...El que no sé si tindrem prou força per fer-la caure!
ResponEliminaCom a mínim la intenció hi és, veurem com acaba.
Bon diumenge Carme.
Sembla que no acaba... sembla que no acaba mai, però hauríem de continuar estirant, perquè sí no estirem, aleshores segur que no caurà.
EliminaBona setmana, M Roser.
L'estaca va caure, però només era una de tota la tanca, ja es veu. Caldrà seguir estirant.
ResponEliminaI no pas poc, XeXu, caldrà estirar molt i molt encara...
Elimina