Si tu l’estires fort per aquí...

Per més que ho hem sentit i sentit, cantat i cantat... jo diria que encara no ens ho hem cregut...

A Tona s'ho han il·lustrat per  a no perdre-ho mai de vista. 




Comentaris

  1. És bonic i és una manera de recordar-ho. A veure si alguns ho interioritzen, però, que sembla que ho tenen oblidat. Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
  2. El problema és que tothom estira... cap a la seva banda.

    ResponElimina
  3. Afegeix-me als que estiren per tombar l'estaca.
    Si encara hi hagués el "Noi de Tona" de ben segur que també estiraria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'hi compto, Xavier, que ja sé que sempre hi ets, a totes les gestes...
      A casa meva sempre l’anomenaven en expressions com ara "xerra més que el noi de Tona!" Potser amb les seves dots persuassives convenceria a tothom d’estirar tots cap a la mateixa banda.

      Elimina
  4. És una bona idea...El que no sé si tindrem prou força per fer-la caure!
    Com a mínim la intenció hi és, veurem com acaba.
    Bon diumenge Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que no acaba... sembla que no acaba mai, però hauríem de continuar estirant, perquè sí no estirem, aleshores segur que no caurà.
      Bona setmana, M Roser.

      Elimina
  5. L'estaca va caure, però només era una de tota la tanca, ja es veu. Caldrà seguir estirant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I no pas poc, XeXu, caldrà estirar molt i molt encara...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars