Collserola, tanca de Can Catà
Can Catà de Cerdanyola
T'escriuré,
siluetes alegres que puguin volar
i que mirin al cel i a l'infinit,
amb la calma i el repòs
d'uns ocells damunt la branca.
T'escriuré signes nous
amb significats secrets
que només tu puguis saber.
T'escriuré imatges sobre la música
i els sentiments sense pentagrama.
T'escriuré només una paraula
perquè no se m’oblidi mai que la vaig trobar.
No deixa de ser una mostra de street art!
ResponEliminaDons sí, aprofitant unes branquetes seques d'una enfiladissa... doncs una idea ben artística, sí!
EliminaEls quatre darrers versos són massa, massa, massa.
ResponEliminaHi ha paraules que he trobat, perquè me les han dit, que no oblidaré mai.
Moltes gràcies, Helena. Una abraçada.
EliminaEscriu, escriu, escriu... que jo et llegiré, amb música o sense.
ResponEliminaMoltes gràcies Xavier! Tu rai, que sempre dus una banda sonora posada... tu sempre llegeixes amb música!
EliminaAquests ocellets tan bonics semblen les notes d'un pentagrama...Alegren la tanca!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Hi fan bonic, sí, a mi també m'ho va semblar... bon vespre!
Elimina