Pont a Sant Joan de les Abadesses

Fluïm entre els llençols verds dels prats

i les coixineres d'escuma, 

com flueix l'aigua,  

tan neta 

i que no s'atura.

Que passi el brogit del món,  

ben amunt, sense tocar-nos.

Dins de cada silenci,  mil mots compartits.

Comentaris

  1. Aquests t'han inspirat un bell poema, en forma de somni!!!
    petonets , Carme.

    ResponElimina
  2. És curiós. Un cop vaig llegir que les persones que no volen trepitjar la realitat han de passar per un pont de solitud. És una idea que es contraposa amb la teva, en què el pont és el que porta el brogit del món, no l'aigua neta de sota.
    Fantàstic poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha realitats i realitats... i també somnis que tenen part de realitat i també és cert que cada idea que tenim, en algun lloc té la seva idea oposada. M'alegro que t'agradi, Helena!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars