Pont a Sant Joan de les Abadesses
Fluïm entre els llençols verds dels prats
i les coixineres d'escuma,
com flueix l'aigua,
tan neta
i que no s'atura.
Que passi el brogit del món,
ben amunt, sense tocar-nos.
Dins de cada silenci, mil mots compartits.
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Com un somni.
ResponEliminaMolt bona interpretació i aportació! Gràcies, Xavier!
EliminaAquests t'han inspirat un bell poema, en forma de somni!!!
ResponEliminapetonets , Carme.
Bona nit M Roser!
EliminaÉs curiós. Un cop vaig llegir que les persones que no volen trepitjar la realitat han de passar per un pont de solitud. És una idea que es contraposa amb la teva, en què el pont és el que porta el brogit del món, no l'aigua neta de sota.
ResponEliminaFantàstic poema!
Hi ha realitats i realitats... i també somnis que tenen part de realitat i també és cert que cada idea que tenim, en algun lloc té la seva idea oposada. M'alegro que t'agradi, Helena!
Elimina