Cementiri de Jafre
Paisatge quiet.
Les passes no el destorben.
Creix la palmera.
I la capella ardent
s'alça com una flama.
Xiprers al cel
asenyalen camins
de llargs silencis.
Els camps de groc i terra
encomanen paraules.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
"Els camps de groc i terra/ encomanen paraules": saps trobar poesia a tot arreu.
ResponEliminaMoltes gràcies, a Helena! Hi ha llocs tan bonics que necessito posar-hi vida viscuda, potser més de que hi he viscut en realitat.
EliminaAl cementiri els silencis son tan llargs que esdevenen eterns.
ResponEliminaDeu ser per això, per compensar que els camps grocs i la terra vermella criden a les paraules.
EliminaUn paisatge ordenat posa ordre al nostre caos mental i ens retorna al camí que havíem perdut. Gràcies. Resulta guaridor i porta la pau. Una abraçada.
ResponEliminaEl paisatge endreçat i la natura en general ens salva sovint de la nostra ment embolicada. Sort en tenim. Moltes gràcies a tu, Olga. Una abraçada.
EliminaBé, no em sembla sorprenent que un cementiri sigui un paisatge quiet...
ResponEliminaEl paisatge quiet era molt més que el petit cementiri...
EliminaAvui la bellesa d' aquest paisatge quiet al voltant d'un petit cementiri, m'ha fet pensar en un cementiri més gran i envoltat de sorolls on a partir d'avui, reposarà un jove de 20 anys que el divendres va decidir deixar aquest món...Espero que malgrat tot, trobi la pau enmig del brogit de la ciutat. Era fill d'una companya.
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Quina pena! Que descansi en pau, pobret! Bon vespre, M Roser!
Elimina