Mirador

Mirador sobre el Ter, cap a l'Illa de Canet o de les Garsetes

Potser se'ns està acabant un temps
o potser ja s'ha acabat.
Per més que observem amb molta cura,
només podem veure quatre retalls de futur,
de colors apagats, reflexos descolorits,
que ni tant sols encaixen.
Massa soroll, però encara més silencis

Tossudament, mirem pel petit forat del pany
per veure si trobem algun bri esgarriat
de convenciment o d'esperança.


Comentaris

  1. L'esperança va cara darrerament. És un bé preuat.

    ResponSuprimeix
  2. A Navarcles també han fet un monument que és com una finestra al poble, després del confinament, quan tots miràvem per la finestra. Són molt maques aquestes imatges que fas servir, i els poemes que les acompanyen també. Saps trobar el bri esgarriat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agraden aquestes finestres que trobes pels pobles i per altres llocs com aquest. No m'havia agradat mai fer fotos. Sempre deixava que les fes algú altre. Però fa uns poquets anys que m'hi he anat posant, amb mòbil o tablet, només. Surten com surten, a vegades bé, a vegades no tan bé.

      Suprimeix
  3. Una finestra per observar ocells , suposo...Hi podem veure restes del passat que junt amb el present, ens fan pensar en com serà el futur...
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A mi em va semblar més decorativa que no pas res més, la finestra, però vaja, d’ocell també se'n deuen veure! Bon vespre!

      Suprimeix
  4. Millor mirar-s'ho tot des de la barrera, sembla que la cosa es complica. L'esperança hi és i això ens acabarà portant al bon camí, però de moment...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sé si l'esperança ens ajuda o no... em sembla que esperem massa i fem poc.

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars