Perquè ens cantin els ocells

D'una foto de la Mònica
Diàleg poètic que ve d'aquí

Perquè ens cantin els ocells
em penjo nius que els acullin,
i tothom qui vulgui els podrà escoltar.
Poso el cor vora la porta,
per recordar-nos l'amor.
I tinc les flors ran de l'escala
com a medecina de somriures.
Sempre vull que entri claror
per la cortina mig oberta.

Dalt del terrat, els somnis
rere una barana per protegir-los.
Si tu vols, hi pots pujar,
no hi covo somnis inaccessibles.

Comentaris

  1. Estic molt preocupada per tot el que està passant a casa vostra, no em veig amb cor de fer res al blog (el que hi apareix estava programat amb anterioritat) ni de deixar comentaris als vostres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també tenia uns quants post programats.... i mira, vaig fent...

      Elimina
  2. Nius pels ocells, flors que somriuen...M'ha agradat molt que possessis una barana perquè no caiguin els somnis, amb el què costa de fer-los realitat!!!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No els podem deixar caure, no... o caiem nosaltres... Nosaltres som el somni.

      Elimina
  3. Subscric el que diu la M. Roser. És un poema molt bonic, compartim somnis accessibles. L'aquarel·la també.

    ResponElimina
  4. Els ocells només cantaran si estan a gust, així que tracteu-los bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poden entrar i sortir quan volen, ells són d'anar al seu aire!

      Elimina
  5. Esta poesía te sitúa en el lugar e invita a soñar. El canto de los pájaros y esas flores son calma y sosiego para nuestros corazones. Gracias!!!!!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Antonio, me hace feliz transmitir calma y sosiego.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars