Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
El segon haiku m'agrada especialment. No cal veure la vista sempre des de la finestra. A vegades és la vista i prou.
ResponEliminaGràcies, Helena, m'agrada com ho dius, per a mi que hi ha camins diferents o maneres diferents de mirar. Diferents punts de vista. No cal mirar sempre des del mateix lloc.
EliminaHi ha una claror
ResponEliminaen la teva mirada
que ens inspira.
Moltes gràcies, Xavier, pel teu haiku i per la mirada que m'has enviat en imatges.
EliminaSi la voleu veure Els ulls de Banyoles
Canals de Banyoles!!
ResponEliminaMare meva... no sabia ni que existien!!... Què malament!!... i mira que són ben bonics!
(Que consti que jo he estat a Banyoles... i he vist el llac, però no recordo els canals)
Doncs jo he de reconèixer que de tantes vegades que he estat a Banyoles, aquesta darrera va ser la primera que els vaig veure. L'avantatge d'anar amb Banyolins autèntics!
EliminaEns van explicar que, abans, fa uns quants segles, l'estany no era com ara que les vores estan tan definides, era tot envoltat d'aiguamolls, amb tots els desavantatges que duen els aiguamolls, d'insalubritat, mosquits, etc... els monjos van fer els canals per dessecar totes aquestes terres properes a l'estany i tenir l'aigua canalitzada i utilitzable. Molts terrenys van poder ser, així, cultivats. Banyoles, en aquella època, tenia el nucli allunyat de l'estany. Es veu que es deia per Banyoles que "No s'hi ha d'anar a fer res, a l'estany" més aviat se'n allunyaven. Ara tot és molt diferent. Els voltants de l'estany són preciosos i plens de gent que hi passeja i que l'utilitza pel lleure.
Endarrerida, com sempre. La meua aportació a la teua proposta de Relats d'estiu:
ResponEliminahttps://florsnovesflors.blogspot.com/2018/07/angel-caigut.html
Moltes gràcies, novesflors. Preciosa aportació!
EliminaL'ésser humà sovint intenta imitar els rierols de la natura, normalment perquè necessita que l'aigua passi per uns llocs determinats, sembla que en aquest cas se n'ha sortit prou bé...M'agrada molt la tercera foto!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Són bonics i útils, i doncs fan dues feines... bona nit, M Roser.
Elimina