Canals de Banyoles


Claror arrissada,
lluïssor d'aigua,
dins dels teus ulls.


No cal passar,
sempre, entre la fosca
Per veure el blau


Flueixes bell
Vora la meva porta.
I no t'abasto.


Comentaris

  1. El segon haiku m'agrada especialment. No cal veure la vista sempre des de la finestra. A vegades és la vista i prou.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Helena, m'agrada com ho dius, per a mi que hi ha camins diferents o maneres diferents de mirar. Diferents punts de vista. No cal mirar sempre des del mateix lloc.

      Suprimeix
  2. Hi ha una claror
    en la teva mirada
    que ens inspira.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier, pel teu haiku i per la mirada que m'has enviat en imatges.
      Si la voleu veure Els ulls de Banyoles

      Suprimeix
  3. Canals de Banyoles!!
    Mare meva... no sabia ni que existien!!... Què malament!!... i mira que són ben bonics!
    (Que consti que jo he estat a Banyoles... i he vist el llac, però no recordo els canals)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs jo he de reconèixer que de tantes vegades que he estat a Banyoles, aquesta darrera va ser la primera que els vaig veure. L'avantatge d'anar amb Banyolins autèntics!

      Ens van explicar que, abans, fa uns quants segles, l'estany no era com ara que les vores estan tan definides, era tot envoltat d'aiguamolls, amb tots els desavantatges que duen els aiguamolls, d'insalubritat, mosquits, etc... els monjos van fer els canals per dessecar totes aquestes terres properes a l'estany i tenir l'aigua canalitzada i utilitzable. Molts terrenys van poder ser, així, cultivats. Banyoles, en aquella època, tenia el nucli allunyat de l'estany. Es veu que es deia per Banyoles que "No s'hi ha d'anar a fer res, a l'estany" més aviat se'n allunyaven. Ara tot és molt diferent. Els voltants de l'estany són preciosos i plens de gent que hi passeja i que l'utilitza pel lleure.

      Suprimeix
  4. Endarrerida, com sempre. La meua aportació a la teua proposta de Relats d'estiu:
    https://florsnovesflors.blogspot.com/2018/07/angel-caigut.html

    ResponSuprimeix
  5. L'ésser humà sovint intenta imitar els rierols de la natura, normalment perquè necessita que l'aigua passi per uns llocs determinats, sembla que en aquest cas se n'ha sortit prou bé...M'agrada molt la tercera foto!
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Són bonics i útils, i doncs fan dues feines... bona nit, M Roser.

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars