Etiquetes
Publicat per

Canals de Banyoles


Claror arrissada,
lluïssor d'aigua,
dins dels teus ulls.


No cal passar,
sempre, entre la fosca
Per veure el blau


Flueixes bell
Vora la meva porta.
I no t'abasto.


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Helena Bonals23 de juliol del 2018, a les 9:32

    El segon haiku m'agrada especialment. No cal veure la vista sempre des de la finestra. A vegades és la vista i prou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas23 de juliol del 2018, a les 11:50

      Gràcies, Helena, m'agrada com ho dius, per a mi que hi ha camins diferents o maneres diferents de mirar. Diferents punts de vista. No cal mirar sempre des del mateix lloc.

      Elimina
  2. xavier pujol23 de juliol del 2018, a les 10:06

    Hi ha una claror
    en la teva mirada
    que ens inspira.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas23 de juliol del 2018, a les 11:49

      Moltes gràcies, Xavier, pel teu haiku i per la mirada que m'has enviat en imatges.
      Si la voleu veure Els ulls de Banyoles

      Elimina
  3. Assumpta23 de juliol del 2018, a les 23:59

    Canals de Banyoles!!
    Mare meva... no sabia ni que existien!!... Què malament!!... i mira que són ben bonics!
    (Que consti que jo he estat a Banyoles... i he vist el llac, però no recordo els canals)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas24 de juliol del 2018, a les 9:48

      Doncs jo he de reconèixer que de tantes vegades que he estat a Banyoles, aquesta darrera va ser la primera que els vaig veure. L'avantatge d'anar amb Banyolins autèntics!

      Ens van explicar que, abans, fa uns quants segles, l'estany no era com ara que les vores estan tan definides, era tot envoltat d'aiguamolls, amb tots els desavantatges que duen els aiguamolls, d'insalubritat, mosquits, etc... els monjos van fer els canals per dessecar totes aquestes terres properes a l'estany i tenir l'aigua canalitzada i utilitzable. Molts terrenys van poder ser, així, cultivats. Banyoles, en aquella època, tenia el nucli allunyat de l'estany. Es veu que es deia per Banyoles que "No s'hi ha d'anar a fer res, a l'estany" més aviat se'n allunyaven. Ara tot és molt diferent. Els voltants de l'estany són preciosos i plens de gent que hi passeja i que l'utilitza pel lleure.

      Elimina
  4. novesflors24 de juliol del 2018, a les 23:47

    Endarrerida, com sempre. La meua aportació a la teua proposta de Relats d'estiu:
    https://florsnovesflors.blogspot.com/2018/07/angel-caigut.html

    ResponElimina
  5. M. Roser25 de juliol del 2018, a les 21:58

    L'ésser humà sovint intenta imitar els rierols de la natura, normalment perquè necessita que l'aigua passi per uns llocs determinats, sembla que en aquest cas se n'ha sortit prou bé...M'agrada molt la tercera foto!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas26 de juliol del 2018, a les 0:05

      Són bonics i útils, i doncs fan dues feines... bona nit, M Roser.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars