Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Si que es magnifico. Estuve por esos lugares.
ResponEliminaUn abrazo.
Per sort hi ha encara moltes persones que no hem perdut la capacitat de mirr i de contemplar.
EliminaUna abraçada.
La fotografia i els teus versos aconsegueixen capturar la bellesa d'aquest racó de l'Ebre. Hem de saber aprofitar també aquests instants de buidor, on no ens queda res més que contemplar i prou, perquè en un lloc com aquest, una invitació a "contemplar i prou" ja és molt.
ResponEliminaAbraçades.
És molt, tens raó i si penses només en el moment, ho és tot, perquè queda ple i dura en nosaltres.
EliminaAbraçades.
I això he fet, he contemplat durant una estona el teu bellíssim paisatge i gairebé m'he sentit allà. Gràcies, nina, per fer-me gaudir de l'instant!
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Gràcies a tu per fer-m'hi companyia!
EliminaAferradetes, preciosa!