Ponts a Sant Joan
El futur és només un reflex.
Els arbres florits, l'esperança d'un somni.
El riu, el temps que es fa nou a cada instant.
I potser un dia arribarà
un bocí de temps
que sigui ben nostre.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Que inspirat, Carme! Tant de bo arribi aquest dia! Ara veig que és més gran, però la imatge m'ha recordat un pont que hi havia al meu poble, del que en guardava grans records d'infantesa, que el 2019 se'l va emportar la riuada. Ves qui ho havia de dir que ara tindríem tanta secada! Som ben poca cosa al costat de la naturalesa!
ResponEliminaMoltes gràcies Teresa!
EliminaI sí, hem de reconèixer que som un no res, al costat de la natura. Si ella s'enfada nosaltres no podem res contra ella.
Así sea.
ResponEliminaSalud.
Salut, Erik!
EliminaTant de bo que sigui així!
ResponEliminaL'angle de la foto és genial, com mostres tots els ponts i el que s'hi veu, amb aquests arbres en primer pla. Molt maca.
Aferradetes, preciosa.
És un lloc bonic, no costa gaire trobar bons angles... quasi tots ho són. Gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, bonica!
El reflex és el passat,
ResponEliminaun reflex que es guareix
en els pensament i el record,
en els silencis
i els so del vent bufant.
El futur és una boira
que ens sobre imagina
el que volem veure.
El riu que veiem
és el passat que se’n va,
la floració dels arbres
un record quan hem avançat
en el camí.
El futur és el pas
que mai farem,
el pensament que desitgem
o simplement un somni
del que algú ens despertarà.
Quan tot sigui u,
el passat,
el present
i aquell futur
que mai arranca a arribar,
nosaltres, on estarem?
(De vegades penso en això,
segurament estaré equivocat,
però qui sap si...)
qui sap si...
Moltes gràcies, qui sap si...
Elimina𝘴𝘰𝘵𝘢 𝘦𝘭 𝘱𝘰𝘯𝘵 𝘴’𝘢𝘳𝘳𝘢𝘶𝘭𝘦𝘪𝘹,
ResponElimina𝘮𝘦𝘯𝘶𝘵 𝘪 𝘵í𝘮𝘪𝘥,
𝘶𝘯 𝘳𝘦𝘧𝘭𝘦𝘹 𝘣𝘳𝘪𝘭𝘭𝘢𝘯𝘵
𝘶𝘯 𝘵𝘦𝘮𝘱𝘴 𝘮𝘦𝘯𝘶𝘵,
𝘵𝘢𝘭 𝘷𝘦𝘨𝘢𝘥𝘢 𝘯𝘰𝘴𝘵𝘳𝘦,
𝘤𝘰𝘮 𝘦𝘭 𝘴𝘰𝘮𝘳𝘪𝘶𝘳𝘦 𝘥’𝘶𝘯 𝘪𝘯𝘧𝘢𝘯𝘵.
Moltes gràcies per continuar el meu poema!
EliminaFulleja l’arbre instants d’infants,
ResponEliminales pedres, velles i mudes,
miren fent un arc,
com l’aigua passa sota el camí empedrat.
Cau el temps rierol avall, a cada moment,
mentre les gotes juguen a mullar
el que toquen i deixen de tocar.
Miro sense mirar, i em perdo en els pensaments
recordant el que la memòria no ha netejat.
Quiet, no em vull mullar,
però les gotes riuen, jugant, jugant...
Oh! ja no surts com a anònim! Me n'alegro.
EliminaGràcies.
El pont, el riu, la barca, el pas
ResponEliminade fusta, ferro, pedra o cordes
sobre la vida que flueix
ens porta sempre a l'altra riba.
Quan hi arribem, què hi trobarem, allà?
Serà la vida imaginada
o bé una porta barrada?
OX
Moltes gràcies, Olga per les teves paraules sobre aquest misteri que ens espera a tots i que ningú podrà desxifrar fins que s'hi trobi.
EliminaUna abraçada, en aquesta riba que compartim.
El que dius del futur és veritat, el futur és un reflex com el de la lluna.
ResponEliminaDoncs sí, jo també ho veig així.
EliminaEl pont és un pas, una porta, un sostre per a qui no en té, un ull que sap el futur...
ResponEliminaQue bé que ho expliques... el pont sempre du màgia incorporada!
Elimina