Des de l'habitació
De vegades la llibertat
és com un curt viatge,
com una finestra oberta,
com una pau i un silenci.
La llibertat,
que passa de llarg,
com un miratge.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
y
ResponEliminaDecía cuando Google me ha sacado del comentario que; ademas, no esta nada de moda.
ResponEliminaUn abrazo.
Desgraciadament, tens raó, la llibertat no està de moda!
EliminaUna abraçada.
Em quedo amb la d'una finestra oberta, amb pau i silenci...
ResponEliminaPreciosa aquesta finestra i el que es veu per ella.
Aferradetes, preciosa.
El paisatge, la pau i el silenci, ho és tot, en alguns moments.
EliminaAferradetes, bonica!
Cau la mirada com un ocell
ResponEliminaabans de batre les ales
i iniciar un vol cap a la llibertat.
Surt la veu en un cant
càlid i ascendent.
Floreix el silenci en la flor
dels teus llavis a l’inici de cada petó.
Trauré el cap
per la finestra
on la mirada
cercarà el silenci
del cant
per la llibertat.
Quina pau!
qui sap si...
Moltes gràcies per continuar amb un altre poema!
EliminaMentyre esperem la llibertat, podem cantar-li una "Cançó d'amor" de Lluís Llach:
ResponElimina"...I potser, Llibertat
Ets un somni fet bandera, tant se val
Cridarem sempre el teu nom
Com si viure només fos
Ésser pelegrí a la teva font
La llibertat, la llibertat
Aquesta dama encadenada que ens està esperant..."
Cantarem, doncs... a veure si ens sent i es fa realitat.
EliminaJo també em quedo amb la finestra oberta. S'és més complet amb ella que en la intempèrie total. Ens cal el marc, la forma, la metàfora per ser lliures, encara que sembli una paradoxa.
ResponElimina