Camins d'hivern vora el riu
He volgut conèixer tants camins,
que el que camino ara,
sovint, no em sembla el més bell.
Tan plàcid i tan segur
i també duu en ell
les flors dels records
i els fruits del tot el què hem après.
Mai no repetim el camí,
encara que el caminem un cop i un altre.
Els camins, com els rius,
no són mai els mateixos.
Caminem junts.
Els camins no són els mateixos perquè nosaltres tampoc ho som, per això malgrat semblar que els repetim sempre els fem de nou. Aquests records que ens acompanyen poden ser, de vegades, una feixuga motxilla, però també ens són útils per saber per on i com hem de seguir avançant i la qüestió és tirar endavant mentre puguem fer-ho.
ResponEliminaAbraçades!!
És ben bé així, nosaltres tampoc som els mateixos. I els camins encara repetits sempre ens tenen preparada alguna sorpresa. A cada pas de cada estació que avança, els canvis són ben visibles.
EliminaTinc la sort que els meus records gairebé sempre són bons. Com tothom també he tingut moments dolents, però no hi penso mai com a tals. Penso que són vida viscuda també i que han estat un pilar més per a construir-la. M'acompanyen més sovint els records que em fan somriure mentre els penso.
Tirarem endavant, per descomptat, mentre els peus i el cap ens hi acompanyin.
Abraçades, Mc!
Llisquen els passos trencant el so
ResponEliminaamb les fulles mortes als peus,
quan sobre les roques
del terra fem el camí,
per avançar, retornar
o conèixer el que ens envolta.
El primer cop d’aquest passeig
és meravellós.
El segon,
notes els petits canvis en branques
o arbres caiguts,
floracions que abans no havies vist.
Després cada passeig
és un aprenentatge
del que veurem cada cop
que els peus
ens duguin pel ja vell camí.
Som sempre nosaltres,
és sempre el camí
i el que l’envolta,
però tots canviem
d’una manera o altra.
qui sap si...
Ho expliques molt bé, és ben bé així repetir camins... petits canvis que afavoreixien la nostra capaiatat d'observació.
EliminaEn un camí que repeteixo un cop cada setmana, exactament cada dimecres, passem a la vora d'un grandíssim hort, on afluixo el pas o m'aturo sempre per a veure les novetats de la setmana. I li dic a la meva companya de passeig: mira ja han collit tal verdura o ara han plantat tal cosa... i m'hi embadaleixo perquè el trobo preciós.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaI nosaltres tampoc, per això cada cop que hi tornem ens semblen diferents... fins i tot ens poden semblar més bells... Les experiències i els anys ens determinen una cosa o l'altra i d'alguna manera ens fan créixer.
EliminaAferradetes, preciosa.
És cert que amb els anys canviem i també canvien les nostres observacions i les nostres preferències. Des de sempre, m'han agradat els arbres, conèixer-los, saber-los distingir, saber dels cicles de cadascun, però amb els anys, he anat afegint interessos: els arbustos, les flors, les herbes. De tot això no hi entenc res, però m'ho miro molt, gadint de formes i colors i hi ha "herbotes" precioses. Tot el que vivim i mirem i gaudim ens fa créixer, com tu dius .
EliminaAferradetes, preciosa!
L'abans i l'ara són coses ni millors ni pitjors, només diferents, crec.
ResponEliminaQue trobem que siguin millors o pitjors, depèn només de la nostra mirada totalment subjectiva o bé de les nostres preferències.
EliminaCamins canviants, com els rius. L'aire també sempre és diferent.
ResponEliminaTot canvia, sempre... l'única cosa que sempre hi és, és el canvi.
Elimina