Dalt del turó
Dalt del turó
Hi ha una heura invasora.
La casa, l'arbre.
Camí amunt
la vellesa, com l’heura.
El cos i l'ànima.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Un cel que pesa,
ResponEliminanúvols que volen plorar
a baix esperen.
Pas a pas mira
com la costa l’esgota
premi a gaudir.
qui sap si...
Era un paisatge tan bonic! Que arribar dalt del turonet era realment un premi.
EliminaHo has encertat, qui sap si...
M'agraden molt les teves paraules, tant com la foto.👌
ResponEliminaL'ombra de l'arbre vell la protegeix del temps i de la solitud trobada.
L'heura l'engalana, com a cos i ànima.
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula.
EliminaEm semblava un equilibri perfecte, la natura i la casa, una composició ben trobada, valia la pena endur-se-la.
Aferradetes, nina!
Pues a mi me gustan mucho.
ResponEliminaSalud.
Sí, a mi també! Però una cosa no treu l'altra: són boniques i invasores...
EliminaSalut, Erik!
L'heura s'enfila com t'has enfilat tu fins a dalt del turó.
ResponEliminaL'ànima, l'arbre i la casa; el cos, l'heura.
Moltes gràcies, Helena!
Elimina