Aigua dolça i aigua salada en un bes perdut i alhora trobat, com l’aigua entre la sorra, com la sorra plena d’aigua. Infinits instants d’anar i vindre, de vindre i anar com si fos un etern retorn que mai s’acaba. Un però que deix carícies, carícies que acaben en petons.
No trobava aquest comentari teu i ... com sovint ens obsequia blogger... l'he trobat al correu brossa. Per sort recuperat. Em passa ben sovint, a mi, això...
Sí és un lloc que m'agrada molt, amb una sensació de natura, de pau i de calma que m'enamora cada vegada. Encara hi ha llocs bells, cada vegada són menys tranquils, això sí.
Buenas tardes Carme, excelente foto y lugar. Fusión del río y el mar. Parece que las últimas lluvias y deshielo en Cataluña son positivas y se consigue la apreciada agua vital para todo, gracias. Salud y paz.
Sí, aquestes pluges ens han donat un respir, no estem tan apurats com abans, però espero que encara continui plovent aquesta primavera... gràcies a la pluja ...
Aigua dolça i aigua salada
ResponEliminaen un bes perdut i alhora trobat,
com l’aigua entre la sorra,
com la sorra plena d’aigua.
Infinits instants d’anar i vindre,
de vindre i anar com si fos un etern
retorn que mai s’acaba.
Un però que deix carícies,
carícies que acaben en petons.
qui sap si...
Gràvies, qui sap si...
EliminaNo trobo paraules prou escaients per expressar tots els sentiments que em provoca aquest post teu...
EliminaUna abraçada infinita, Carme
No trobava aquest comentari teu i ... com sovint ens obsequia blogger... l'he trobat al correu brossa. Per sort recuperat. Em passa ben sovint, a mi, això...
EliminaUna abraçada, poeta.
Quin espai d'aire, mar i terra més preciós!.
ResponEliminaMe encanta la foto!
Encara, sortosament, podem trobar llocs bells.
Aferradetes, preciosa.
Sí és un lloc que m'agrada molt, amb una sensació de natura, de pau i de calma que m'enamora cada vegada. Encara hi ha llocs bells, cada vegada són menys tranquils, això sí.
EliminaAferradetes, bonica!
Com pots veure, he contestat on no debía... Perdó, perdó, perdó...
ResponEliminaHe, he, he... blogger t'ha castigat... ja veus.
EliminaPerdonat del tot, barbo!
Que subtil aquesta fotografia. Una cosa molt petita al costat d'una infinita.
ResponEliminaQue petita es veu una persona...
EliminaBuenas tardes Carme, excelente foto y lugar. Fusión del río y el mar. Parece que las últimas lluvias y deshielo en Cataluña son positivas y se consigue la apreciada agua vital para todo, gracias. Salud y paz.
ResponEliminaSí, aquestes pluges ens han donat un respir, no estem tan apurats com abans, però espero que encara continui plovent aquesta primavera... gràcies a la pluja ...
EliminaSalut i una abraçada.