Escales


Si pugem sempre el mateix graó no arribarem mai al capdemunt de l'escala.
I és llarga i costeruda...  

Comentaris

  1. Pujar l’escala graó a graó,
    per arribar al final
    que es veu fosc, vell i lluny.
    Però espero arribar
    almenys al que tu estàs
    i encara que no en pugi més
    o en un bucle etern
    sigui aquest l’únic graó
    que els peus trepitgin ,
    si en aquest lloc
    és on estàs tu,
    quina importància tindrà
    repetir una vegada
    més pujar el mateix graó
    i repetir l’ascens repetidament.

    qui sap si...

    ResponElimina
  2. M'agrada molt l'angle de la foto. Enhorabona!.
    Pel que fa als graons, penso que de vegades és complicat seguir pujant, però si no ho proves (encara que sigui una i altra vegada) serà segur que no la pujaràs mai.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser es tracta de no tornar a baixar... i encara que sigui molt poc a poc... anar fent.

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  3. Si, pero que intriga no hacerlo.

    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, aquestes escales provoquen molta curiositat...

      Una abraçada.

      Elimina
  4. La meva curiositat és saber on són aquestes escales?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són a Girona, segur que les has vist tantes vegades com jo, però no havia estat conscient de la seva llargada ni del seu misteri. Hi ha dies que portem els ulls més oberts que els altres.

      Elimina
  5. Sembla fàcil pujar aquests graons, almenys els primers, però no se sap mai, Carme! Hi juguen el terra, les sabates, el recorregut acumulat i saber què ens espera al capdamunt. Però bé, de moment has de començar. àmins i amunt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poc a poc i bona lletra, però sobretot no tornar enrere, que els dies de la marmota es fan molt pesats.

      Elimina
  6. Per anar cap algun lloc cal fer sempre la primera passa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i tant, el problema és quen fem la primera passa sempre, un cop i un altre, tornem enrere i no passem mai de la primera.

      Elimina
  7. As my link above does not work, here's the simple one:
    https://tetrapilotomie.blogspot.com/2013/02/steps.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest sí que funciona!

      És un poema preciós i molt profund. Fa pensar molt.
      Que cada virtut, cada saviesa, tampoc hagin de durar per sempre, em trenca els esquemes, però m'agrada molt.
      Sembla escrit per a mi, en aquest moment precís de la meva vida.

      Buscarem l'esperit còsmic i el seguirem i que ens dugui cap a on ens ha de dur.

      Moltíssimes gràcies Sean. És un gran regal, el teu,

      Elimina
    2. Ah, Carme, what a lovely surprise you consider the poem even a present.
      If I understand correctly, you are about to change something in your life. Then the following two lines seem to fit particularly well:

      Und jedem Anfang wohnt ein Zauber inne,
      Der uns beschützt und der uns hilft, zu leben

      I hi ha màgia a cada començament,
      Qui ens protegeix i qui ens ajuda a viure

      I wish you all the very best.

      Elimina
    3. Moltes gràcies, Sean. Estic bé.
      No tinc canvis importants a la vida, només que és com un canvi d'etapa. Buscaré la màgia, també a aquesta nova etapa.

      Els millors desitjos, també per a tu.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars