Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Pujar l’escala graó a graó,
ResponEliminaper arribar al final
que es veu fosc, vell i lluny.
Però espero arribar
almenys al que tu estàs
i encara que no en pugi més
o en un bucle etern
sigui aquest l’únic graó
que els peus trepitgin ,
si en aquest lloc
és on estàs tu,
quina importància tindrà
repetir una vegada
més pujar el mateix graó
i repetir l’ascens repetidament.
qui sap si...
És molt bonic el eu poema. Gràcies!
EliminaM'agrada molt l'angle de la foto. Enhorabona!.
ResponEliminaPel que fa als graons, penso que de vegades és complicat seguir pujant, però si no ho proves (encara que sigui una i altra vegada) serà segur que no la pujaràs mai.
Aferradetes, preciosa.
Potser es tracta de no tornar a baixar... i encara que sigui molt poc a poc... anar fent.
EliminaAferradetes, preciosa.
Si, pero que intriga no hacerlo.
ResponEliminaUn abrazo.
Sí, aquestes escales provoquen molta curiositat...
EliminaUna abraçada.
La meva curiositat és saber on són aquestes escales?
ResponEliminaSón a Girona, segur que les has vist tantes vegades com jo, però no havia estat conscient de la seva llargada ni del seu misteri. Hi ha dies que portem els ulls més oberts que els altres.
EliminaSembla fàcil pujar aquests graons, almenys els primers, però no se sap mai, Carme! Hi juguen el terra, les sabates, el recorregut acumulat i saber què ens espera al capdamunt. Però bé, de moment has de començar. àmins i amunt!
ResponEliminaPoc a poc i bona lletra, però sobretot no tornar enrere, que els dies de la marmota es fan molt pesats.
EliminaPer anar cap algun lloc cal fer sempre la primera passa...
ResponEliminaSí, i tant, el problema és quen fem la primera passa sempre, un cop i un altre, tornem enrere i no passem mai de la primera.
EliminaWonderful photo, Carme!
ResponEliminaDid you ever read
The Steps by Hermann Hesse?
Moltes gràcies, Sean!
EliminaNo, no l'havia llegit mai.
As my link above does not work, here's the simple one:
ResponEliminahttps://tetrapilotomie.blogspot.com/2013/02/steps.html
Aquest sí que funciona!
EliminaÉs un poema preciós i molt profund. Fa pensar molt.
Que cada virtut, cada saviesa, tampoc hagin de durar per sempre, em trenca els esquemes, però m'agrada molt.
Sembla escrit per a mi, en aquest moment precís de la meva vida.
Buscarem l'esperit còsmic i el seguirem i que ens dugui cap a on ens ha de dur.
Moltíssimes gràcies Sean. És un gran regal, el teu,
Ah, Carme, what a lovely surprise you consider the poem even a present.
EliminaIf I understand correctly, you are about to change something in your life. Then the following two lines seem to fit particularly well:
Und jedem Anfang wohnt ein Zauber inne,
Der uns beschützt und der uns hilft, zu leben
I hi ha màgia a cada començament,
Qui ens protegeix i qui ens ajuda a viure
I wish you all the very best.
Moltes gràcies, Sean. Estic bé.
EliminaNo tinc canvis importants a la vida, només que és com un canvi d'etapa. Buscaré la màgia, també a aquesta nova etapa.
Els millors desitjos, també per a tu.