Dona del càntir - Navata



No pesava tant, el càntir, pensa ella mentre veu la seva figura captada per l'escultor.

Vaig exagerar el gest com si em pesés jo mateixa, com si carregués mil cops el pes del meu braç, de l'espatlla, del maluc. A l'escultor li va agradar, i em va demanar d'aturar-me en aquesta posició mentre ell feia un esboç ràpid en un paper, per a poder fer, més tard, l'escultura.

I ara, trobo que el meu pas sembla lleuger i les cames àgils i fortes, malgrat el pes que m'aclapara, i fins i tot tinc una expressió plàcida, però no és cert. No sé que va ser, però des d'aquell moment que estic clavada a terra sense saber com moure'm. Proclamo als quatre vents que necessito reposar, que necessito quedar-me quieta on sóc, que em deixin tranquil·la, però no me n'acabo de sortir.  Peso massa i ningú no s'ho vol creure...

Comentaris

  1. Un pes depenent de l'estona que fa que es carrega es pot tornar molt feixuc.
    Com diu la meva mare: "el petit feix, pel camí creix".

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva mare també ho deia i les mares sempre tenen raó...

      Elimina
  2. És un clar cas del principi del postureo.....una pràctica que molts n'abusen i haurien de saber que si mai els enxampen com a model d'escultura, millor que sigui en posició còmode que l'eternitat es pot fer molt llarga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha... quedar en mala posició tota l'eternitat deu ser molt dur.

      Elimina
  3. El que em preocupa és que té una mala postura a l'esquena, em sembla que necessitarà un físio. O un polidor, o alguna cosa.

    ResponElimina
  4. Quina escultura més bonica...Una mica si que sembla que li pesi el canti i és clar més d'una vida en aquesta postura, ha de ser cansat...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va cridar l'atenció, la posició i la sensació de pes i lleugeresa a la vegada...

      Elimina
  5. Ostres, Navata, records agredolços... Terra d'artistes, de hippies que hi van aterrar ja fa molts anys des de Barcelona... Li desitjo el millor, a la noia del càntir; d'altres com ella se n'han sortit...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que se'n sortirà, només cal voler-ho...

      Elimina
  6. per un moment he cregut que era un relat conjunt d'aquells que proposes cada estiu , m'ha agradat la teva dona del càntir que es decanta pel pes

    ResponElimina
    Respostes
    1. El relat conjunt l'he guardat per avui, dia 15, que és el dia que toca.
      Gràcies Elfree!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars