Lletres i fils especial setmana de la natura

(I)

L'àvia de la Marta estava encantada de veure aquells dos nens  tan entusiasmats amb el seu romaní.  Li semblava que estaven aprenent molt i que aquesta responsabilitat era un entrenament per a d'altres més importants, encara.  

Allò que no s'esperava l'àvia és que, tan nens com eren,  gestionessin tan bé  la seva feina. Per una part, el romaní és resistent i no necessita gaire rec, i no era una feina gaire obligada per a ells,  però per altra part,  com més espaiada és una rutina,  més fàcil és d'oblidar-la.  Una cosa que fas cada dia,  de seguida t'hi acostumes,  però cada setmana,  és fàcil d'oblidar-se'n.  Doncs a ells mateixos se'ls va acudir d'apuntar-s'ho a l'agenda de l'escola. I tots dos s'ho van apuntar tot, per recordar-s'ho l'un a l'altre.  El romaní va créixer fort només de sentir-se tan estimat  i es va fer tan alt com ells.

(II)

Quan la Marta va  ser més gran,  va apuntar-se a un taller de cuina que feia una noia que es deia Laia,  era una cuina tradicional.  La cuina de l'àvia,  en  deia ella.  En aquest taller  va saber totes les propietats i la màgia de la farigola. I com que de seguida es van avenir,  i es van fer amigues,  van poder ajuntar la farigola  amb el seu romaní, per fer encara més gustoses aquelles receptes.  La recepta nova que en va sortit va ser:  espatlla de xai amb patates, farigola i romaní