Els colors artificials poden ser més intensos, però hi surten perdent davant els molts matisos que ens ofereixen els naturals. Que no pateixin aquestes roses, sempre les preferirem a elles.
Es veu que he perdut la pràctica de fer comentaris perque a mitjes de fer-lo ja me l'ha enviat. Torno a començar... Quina il.lusió m'ha fet veure el teu dibuix de la meva fotografia!...M'ha recordat "la nostra complicitat". I, com sempre et deia: Amb els teus poemes, sempre m'ensenyes a anar més enllà del que es veu en la fotografia. Moltes gràcies!! Una forta abraçada!
Montse! Quina il·lusió veure't per aquí! Em vaig creuar amb aquest dibuix i no em vaig saber resistir a tornar-lo a publicar. El poema es refereix al que sempre pensava jo quan dibuixava les teves fotografies. No podia pas competir-hi, però me l'enduia la intensitat d'alguna manera o altra treia el cap en algun vers o en algun color.
Moltes gràcies Montse per tants bons moments i tantes complicitats.
He anat a veure la fotografia de la Montse.
ResponEliminaN'has tret molt bon partit, Carme, tant pel que fa al dibuix com al poema.
Ja fa temps d'aquest dibuix.
EliminaMoltes gràcies, Xavier!
I compared, and yes: Very nicely done!
ResponEliminaMoltes gràcies, Sean!
EliminaEls colors artificials poden ser més intensos, però hi surten perdent davant els molts matisos que ens ofereixen els naturals. Que no pateixin aquestes roses, sempre les preferirem a elles.
ResponEliminaBon cap de setmana!!
Sempre les roses, Mc!
EliminaBon diumenge!
Els teus colors són continguts, però a dins hi batega el teu deler, com sol passar amb els poemes.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaM'agrada com ho dius.
Las rosas son mi debilidad. Hay pocos olores parecidos.
ResponEliminaBesos.
Sempre les roses, són fantàstiques!
EliminaUna abraçada.
Hi ha cor, tant al dibuix com al poema.
ResponEliminaM'encanta la teva manera de mirar!
Aferradetes, nina.
Moltes gràcies per saber-me llegir tan bé!
EliminaAferradetes, preciosa.
Es veu que he perdut la pràctica de fer comentaris perque a mitjes de fer-lo ja me l'ha enviat.
ResponEliminaTorno a començar... Quina il.lusió m'ha fet veure el teu dibuix de la meva fotografia!...M'ha recordat "la nostra complicitat".
I, com sempre et deia: Amb els teus poemes, sempre m'ensenyes a anar més enllà del que es veu en la fotografia.
Moltes gràcies!! Una forta abraçada!
Montse! Quina il·lusió veure't per aquí!
EliminaEm vaig creuar amb aquest dibuix i no em vaig saber resistir a tornar-lo a publicar. El poema es refereix al que sempre pensava jo quan dibuixava les teves fotografies. No podia pas competir-hi, però me l'enduia la intensitat d'alguna manera o altra treia el cap en algun vers o en algun color.
Moltes gràcies Montse per tants bons moments i tantes complicitats.
Una abraçada