Alcanó i la poesia al carrer
Inspirant-me en Màrius Torres:
Hi ha un poble
molt lluny d’aquí
petit i tranquil.
On els carrers
són plens de poesia
I els veïns fan la carn
a la brasa al carrer.
El sol de primavera
ens recorda l'estiu
I el silenci per tot
ens regala la calma.
I el pou, i el carrer
i la plaça reposen junts
en una misteriosa solitud.
Els passants simplement
ho mirem en silenci
No fos que destorbéssim
la seva pau serena.
I llegim i ens amara
l'emoció del poeta,
que lluny de sa casa
s'enyora del que era seu.
Una bona iniciativa cultural aquesta de Bescanó i el teu poema podria participar-hi perfectament. És molt bo!
ResponEliminaAquest post m'ha fet pensar en un dels enyorats Jocs Literaris de J.M. Tibau que, amb el mateix estil que aquesta proposta que expliques, ens convidava a escriure un text literari i deixar-lo en algun indret públic a l'abast de tothom. Com no podia ser d'altra manera, jo vaig fer un SONET. ;-)
Abraçades!!
Era a Alcanó, Mc! En un raconet de Les Garrigues
EliminaRecordo perfectament aquest joc, i també haver-hi participat. I també, el lloc on vaig deixarel poema. En canvi el poema no el recordo gens. L'hauria de buscar. El teu sonet, com sempre, fantàstic!
Abraçades.
Bona inspiració t'ha portat el poeta, n'has tret un poema molt bell.
ResponEliminaM'ha fet gràcia el cartell del drac, pobrissó!
Aferradetes, preciosa.
N'hi havia més, de poemes, però aquests dos són els que em van cridar més l'atenció. Per raons ben diferents, esclar.
EliminaGràcies bonica, aferradetes!
Exacte, Alcanó. Si de cas que a Bescanó ho facin després, en rigorós ordre alfabètic. :-D
ResponEliminaPer disculpar-me pel lapsus (calami, en aquest cas) i també perquè tenia ganes de llegir-la, t'he buscat jo la teva participació en el joc d'en Tibau que sembla que va ser doble: AQUÍ i AQUÍ.
No recordava que, a més del text, també hi vas afegir una il·lustració. Ja t'ho vaig dir aleshores, però t'ho repeteixo: Vas fer tota una obra d'art.
Abraçades!
Moltes gràcies Mc!
EliminaM'ha agradat molt retrobar les meves participacions i també rellegir els comentaris. Tens la paciència de buscar les coses.
Abraçades
En Màrius Torres et va inspirar un poema ben trobat. Vols dir que no vas néixer inspirada?
ResponEliminaA mi no m'ho sembla.
EliminaAixò de la inspiració va a dies. I amb aquests mestre inspirador, tot va millor.
Aquest "el vent/ és un poeta" és el que m'ha agradat més del de Màrius Torres. Que sempre és més aviat trist, per les circumstàncies personals que tenia. Per això em quedo amb els teus quatre darrers versos.
ResponEliminaJo com que vaig viure durant dos cursos escolars a Lleida, em va emocionar molt el que diu d'aquesta ciutat.
EliminaWonderful! Thanks for introducing me to Màrius Torres.
ResponEliminaYour poem fits wonderfully.
Abraçades, Carme.
Màrius Torres, un malaguanyat metge i poeta que va morir de tuberculosi als trenta i poquets anys. Va estar molt de temps en sanatoris lluny de la seva ciutat: Lleida.
EliminaMoltes gràcies, Sean!
Abraçades.
Yes, what a life! I am to order "Poesies/ Gedichte" both in Català and German.
EliminaLa pau de la nit, Carme.
Oh, and same goes for Joan Sales' "Incerta Glòria" / Flüchtiger Glanz.
EliminaThank you very much again, as by reading about Torres I stumbled upon Sales. ;-)
Escrivia poemes de la guerra, de la seva malalatia, de l'amor i de la mort. A veure si t'agraden.
EliminaJoan Sales era amic seu i va ser qui va editar els primers poemes de Màrius Torres. Són dos clàssics catalans del segle XX.
Yo para esto soy prácticamente nulo. Pero bueno intento arreglarmelas con un lápiz o una foto.
ResponEliminaFelicidades onomásticas.
Moltes gràcies, Erik!
EliminaTu ets un artista, amb els pinzells i amb el llapis i ambla càmera.
Preciós el teu poema, Carme.
ResponEliminaM'agrada el poble que descrius, ple de poesia i silenci, sens dubte dos elements que porten pau a l'ànima.
Abraçades.
Aquest poble sorprèn als visitants com nosaltres, em va agradar molt.
EliminaAbraçades