Alcanó i la poesia al carrer
Inspirant-me en Màrius Torres:
Hi ha un poble
molt lluny d’aquí
petit i tranquil.
On els carrers
són plens de poesia
I els veïns fan la carn
a la brasa al carrer.
El sol de primavera
ens recorda l'estiu
I el silenci per tot
ens regala la calma.
I el pou, i el carrer
i la plaça reposen junts
en una misteriosa solitud.
Els passants simplement
ho mirem en silenci
No fos que destorbéssim
la seva pau serena.
I llegim i ens amara
l'emoció del poeta,
que lluny de sa casa
s'enyora del que era seu.
Una bona iniciativa cultural aquesta de Bescanó i el teu poema podria participar-hi perfectament. És molt bo!
ResponEliminaAquest post m'ha fet pensar en un dels enyorats Jocs Literaris de J.M. Tibau que, amb el mateix estil que aquesta proposta que expliques, ens convidava a escriure un text literari i deixar-lo en algun indret públic a l'abast de tothom. Com no podia ser d'altra manera, jo vaig fer un SONET. ;-)
Abraçades!!