Alcanó i la poesia al carrer
Inspirant-me en Màrius Torres:
Hi ha un poble
molt lluny d’aquí
petit i tranquil.
On els carrers
són plens de poesia
I els veïns fan la carn
a la brasa al carrer.
El sol de primavera
ens recorda l'estiu
I el silenci per tot
ens regala la calma.
I el pou, i el carrer
i la plaça reposen junts
en una misteriosa solitud.
Els passants simplement
ho mirem en silenci
No fos que destorbéssim
la seva pau serena.
I llegim i ens amara
l'emoció del poeta,
que lluny de sa casa
s'enyora del que era seu.
Una bona iniciativa cultural aquesta de Bescanó i el teu poema podria participar-hi perfectament. És molt bo!
ResponEliminaAquest post m'ha fet pensar en un dels enyorats Jocs Literaris de J.M. Tibau que, amb el mateix estil que aquesta proposta que expliques, ens convidava a escriure un text literari i deixar-lo en algun indret públic a l'abast de tothom. Com no podia ser d'altra manera, jo vaig fer un SONET. ;-)
Abraçades!!
Era a Alcanó, Mc! En un raconet de Les Garrigues
EliminaRecordo perfectament aquest joc, i també haver-hi participat. I també, el lloc on vaig deixarel poema. En canvi el poema no el recordo gens. L'hauria de buscar. El teu sonet, com sempre, fantàstic!
Abraçades.
Bona inspiració t'ha portat el poeta, n'has tret un poema molt bell.
ResponEliminaM'ha fet gràcia el cartell del drac, pobrissó!
Aferradetes, preciosa.
N'hi havia més, de poemes, però aquests dos són els que em van cridar més l'atenció. Per raons ben diferents, esclar.
EliminaGràcies bonica, aferradetes!