Portes i flors

Ompliré de flors tots els espais,

només perquè vinguis a veure'ls.

I compatir així:

L'esguard,

el vermell,

el silenci,

la calma, 

la connexió 

i el misteri.

Comentaris

  1. Portes convertides en finestres que ens mostren tot un esclat de color que es gaudeix tant des de dins com des de fora. 

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són ben boniques, aquestes portes-finestres i els geranis esplèndids!

      Abraçades, Mc!

      Elimina
  2. La primera foto semblava el reflex de les flors, a la segona ja he vist molt clar que no ho era... em quedaré amb tots els sentiments que ens deixes mirant-les.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha molt de reflex en aquests vidres: els arbres i les cases del davant. Les flors és l'únic que no ho és. Però tot plegat es confon una mica, ja ho vaig veure. però no vaig saber trobar la manera ni la posició que evités el reflex.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
    2. A lo millor no era el que volies, però jo les trobo genials a les dues... per exemple, a la primera amb els reflexos hi ha molta part del misteri que ens volies regalar.😊
      Més aferradetes, nina.

      Elimina
    3. Doncs moltes gràcies per veure-ho així.
      He, he, he... tot, en aquesta vida, té avantatges i inconvenients.. Li has trobat el costat positiu!
      Més aferradetes, Paula!

      Elimina
  3. Rere els vidres a l’esguard
    del temps que passa,
    respiren les flors les mirades
    dels que passen.
    Rere vidres que les emmarquen,
    veuen la gent passar,
    s’estarrufen per poder-se alçar
    i que les puguem millor mirar.
    Rere el vidres,
    esperen que vulguis entrar
    i amb sa fragància et criden,
    em vols acompanyar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que criden, sí, amb el seu vermell llampant, t'hi has d'acostar sí o sí.

      Elimina
  4. Sempre hi saps veure més ennlà, o més endins.

    ResponElimina
  5. ⁣⁣
    "𝘰𝘮𝘱𝘭𝘪𝘳 𝘦𝘴𝘱𝘢𝘪𝘴⁣
    𝘤𝘰𝘮𝘱𝘢𝘳𝘵𝘪𝘯𝘵 𝘮𝘪𝘴𝘵𝘦𝘳𝘪𝘴 𝘷𝘦𝘳𝘮𝘦𝘭𝘭𝘴⁣

    𝘥𝘰𝘭ç𝘢 𝘧𝘭𝘢𝘪𝘳𝘦 𝘲𝘶𝘦,⁣
    𝘢𝘮𝘣 𝘤𝘢𝘭𝘮𝘢 𝘴𝘪𝘭𝘦𝘯𝘤𝘪𝘰𝘴𝘢,⁣
    𝘢𝘤𝘢𝘳𝘰𝘯𝘢 l'𝘦𝘴𝘨𝘶𝘢𝘳𝘥"⁣⁣
    ⁣⁣
    (No se jo si...)⁣
    ⁣⁣
    Per cert... On son els clavells? Ha passat el mateix que amb les cuques de llum?⁣

    En fi, gràcies, Carme, per aquest fils de tendresa amb els que vas teixint el teu blog. I que ens deixes veure i fruir.⁣

    I gràcies també per anar passant pel Lloc.⁣⁣
    ⁣⁣
    (𝘫𝘢 𝘴𝘢𝘱𝘴 𝘥𝘦 𝘴𝘦𝘮𝘱𝘳𝘦 𝘲𝘶𝘦 𝘴ó𝘤 𝘶𝘯 "𝘹𝘦𝘳𝘳𝘢𝘪𝘳𝘦" 𝘧𝘰𝘳ç𝘢 𝘤𝘢𝘭𝘭𝘢𝘵 𝘮𝘰𝘭𝘵𝘴 𝘤𝘰𝘱𝘴, 𝘪 𝘯𝘰 𝘴𝘦𝘮𝘱𝘳𝘦 𝘦𝘮 𝘥𝘦𝘪𝘹𝘰 𝘷𝘦𝘶𝘳𝘦, 𝘦𝘯𝘤𝘢𝘳𝘢 𝘲𝘶𝘦 𝘵𝘢𝘮𝘣é 𝘦𝘵 𝘷𝘪𝘴𝘪𝘵𝘪)⁣⁣
    ⁣⁣
    Una abraçada immensa ⁣

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, poeta, per les teves aportacions!
      M'has descol·locat molt amb la pregunta sobre els clavells i les cuques de llum. Confesso que no sé de què va...

      Una abraçada.

      Elimina

    2. Tens raó! ⁣
      Em vaig deixar al cap la meitat del que volia dir. ⁣
      La idea era, que es veuen molts geranis, però sembla que els clavells, s'hagin "extingit", com les cuques de llum, perquè ja no es veuen enlloc.⁣

      (𝘵'𝘩𝘦 𝘱𝘢𝘳𝘭𝘢𝘵 𝘮𝘢𝘪 𝘲𝘶𝘦, 𝘥𝘦 𝘷𝘦𝘨𝘢𝘥𝘦𝘴, 𝘧𝘢𝘪𝘨 𝘶𝘯𝘴 𝘭𝘪𝘯𝘬𝘴 𝘶𝘯𝘢 𝘮𝘪𝘤𝘢 "𝘦𝘴𝘵𝘳𝘢𝘮𝘣ò𝘵𝘪𝘤𝘴"...?)⁣

      Doncs res. No hi havia cap mena de significat esotèric el meu comentari...⁣

      Una abraçada

      Elimina
    3. Ja vaig pensar que era, simplement, això que dius, però em va quedar el dubte de si em passava alguna cosa per alt. Gràcies per l'explicació.

      He intentat diverses vegades tenir clavells als meus testos, però no em duren mai, evidentment que els geranis duren anys i panys, malgrat la papallona del gerani, que els va barrinant per dins. Si a tothom li passa el mateix que a mi...

      I sí, ja molt que no es veuen les cuques de llum per enlloc.

      Abraçades.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars